Textos jurídics i administratius: característiques i diferències

Textos jurídics

Es caracteritzen per una intenció netament instructiva, ja que pretenen regular qualsevol aspecte de la societat en què són d’aplicació

Característiques de tipologia textual

Canal de comunicació: escrit, amb excepció de la part oral dels judicis

Nivell de formalitat: Tot i que s’intenta un acostament al registre estàndard per facilitar l’accés de l’usuari a l’Administració de Justícia, encara subsisteixen moltes característiques del llenguatge d’especialitat del dret

Àmbit d’ús: Institucions amb capacitat legisladora, Administració de justícia o altres com universitats

Intenció comunicativa: Predominen els textos instructius, expositius i argumentatius, tot i que també hi ha narracions, descripcions i diàlegs

Característiques específiques

Temes: Qualsevol situació o activitat humana pot ser objecte de ser recollida o regulada en un text jurídic, si bé les qüestions pràctiques solen tenir-hi una presència més habitual (educació, salut, món laboral...) que les qüestions de consciència (eutanàsia...)

Intencions:

• Legislar: Establir les normes que regulen unes determinades situacions, activitats, exercicis de drets i deures, etc.
• Administrar justícia: Dictar sentències sobre casos concrets, els quals serveixen com a precedents que cal tenir en compte a l’hora d’aplicar les normes
• Exposar i argumentar: discutir, en el marc d’una tramitació als tribunals, els fets i els arguments que aporten les diferents parts (defensa, acusació) i el ministeri públic (fiscal)

Llenguatge:

• Precís i clar: La delimitació de casos, supòsits, sancions... ha de ser inequívoca
• Estructura molt marcada en títols, capítols, subapartats...
• Presència de definicions: Classificacions, remissió a altres textos jurídics, expressions condicionals que comporten una predicció d’hipòtesis, expressió de causes i conseqüències, tecnicismes jurídics

Exemples: Textos legals, sentències judicials, textos del tràmit judicial

Textos administratius i comercials

Es caracteritzen per una intenció molt concreta en l’àmbit de les relacions entre l’individu i les institucions i empreses públiques i privades

Característiques de tipologia textual

Canal de comunicació: Textos escrits

Nivell de formalitat: Registre estàndard amb un conjunt de convencions formals i fórmules fixes pròpies d’aquesta mena de textos

Àmbit d’ús: Administració i món sociolaboral

Intenció comunicativa: La intenció primària és l’intercanvi d’informació que pren forma de text expositiu o argumentatiu

Característiques específiques

Temes:  Qualsevol tema que afecti a la vida dels individus, les institucions i les empreses, amb un predomini dels temes quotidians i pràctics

Intenció: Deixar constància escrita d’alguna cosa (una petició, una invitació...)

Llenguatge:

• Comprensible: expressions entenedores i fórmules senzilles
• Concís: cal incloure només les informacions pertinents i expressar-les amb l’extensió necessària
• Respectuós: Cal adreçar-se a l’interlocutor, normalment desconegut, amb un tractament adequat
• Seguiment d’una estructura convencional en la disposició de les dades en el full

Contingut: Els textos administratius es refereixen a les relacions entre els ciutadans i les administracions o bé entre diferents òrgans administratius, mentre que els comercials fan referència a les comunicacions entre empreses i individus amb una intenció comercial o econòmica. En les empreses privades d’una certa grandària es recorre també als textos administratius

Exemples: acta, certificat. Carta comercial....