Textos Objectius i Subjectius: Característiques i Variacions Lingüístiques

Textos Objectius i Subjectius: Característiques

Els textos objectius són aquells que tenen com finalitat informar sense introduir elements valoratius (notícies, cartes formals, textos expositius, etc). La impersonalitat d'aquests textos fa que el discurs siga imparcial i són característics de l'àmbit acadèmic i periodistes.

Característiques:

• Us de verbs impersonals o en veu passiva
• Predomini del mode indicatiu dels verbs i de 3a persona
• Us d'oracions enunciatives
• Us de lèxic no valoratiu

Els textos subjectius són aquells que pretenen influir d'alguna manera en el receptor o expressar els sentiments o les opinions de l'emissor (narracions, cartes a amics, articles d'opinió, textos literaris). La presència de la subjectivitat en un text és denominada modalització.

Característiques:

• Aparició de verbs en mode indicatiu, subjuntiu i imperatiu de la 1a i 2a persona
• Us de oracions exclamatives i interrogatives
• Us de figures retòriques com la metàfora, hipèrbole, comparació, ironia, etc.
• Aparició de refranys, locucions, frases fetes

INTERROGACIÓ RETÒRICA: és aquella que no té resposta i continua el discurs sense donar una resposta (deixes la pregunta en l'aire).

METÀFORA: és una comparació d'un tema real amb un altre que és irreal i no té semblança.

HIPÈRBOLE: és una exageració.

LA IRONIA: és el contrari al que tu penses.

Segons la Intenció del Parlant

• Enunciatives expressen un fet de forma objectiva i el verb apareix en mode indicatiu: Hi ha llibres que et canvien la vida.
• Interrogatives formulen una pregunta.

Directes: si duen signe d'interrogació al final.

Indirectes: si depenen d'un verb com dir, saber, pensar, demanar, etc. I van introduïdes per mots interrogatius. Fixa't que al final no porten signe d'interrogació.

Total: si busquen la confirmació o la negació del que es diu i, per tant, la resposta serà sí o no.

Parcials: si demanen per algun dels termes de l'oració: en aquest cas van introduïdes per un mot interrogatiu i la resposta sol ser el terme demanat.

Exclamatives: expressen admiració, sorpresa, etc. Duen signe d'exclamació al final.

Exhortatives: expressen un manament o una ordre. Si l'oració és afirmativa, el verb va en imperatiu: para atenció a la cruïlla; si és negativa, és a dir, expressa una prohibició, va en subjuntiu.

Desideratives: expressen un desig. Es construeixen amb el verb en subjuntiu: que així siga. Tant de bo arribes a ser bon escriptor.

Dubitatives: expressen un dubte: no crec que puga fer-ho tot hui.

Variació Lingüística

Són les diferents formes en què l'usuari (parlant, receptor) usa la llengua en diferents situacions de comunicació, depenent de la zona geogràfica on visqui un parlant farà ús de la variació geogràfica o diatòpica. Si un parlant s'identifica amb un grup social és el que se li denomina sociolecte. Si, per contra, es troba amb un parlant del segle XVIII, farà ús de la variació històrica o diacrònica.

El Valencià

• És una llengua transplantada des de Catalunya.
• Canvia amb altres llengües: àrab, castellana, aragonesa, mallorquina.
• La -e àtona en contacte amb n, s, ex: estrendre, escala.
• La d intervocàlica desapareix: aixada, cadena.
• Depenent de la comarca, l'aplec -ix es pronuncia caxa.
• Diferència entre B i V.
• La R final no es pronuncia en les comarques nord de Castelló: canta, treballa.
• Demostratius: este, eixe, aquell.
• Ús de món, mà, ta, sa: vida, casa.
• Utilització de diminutius: xicotet, blanet.
• Imperfecte de subjuntiu: era, eres, era.

Ex: tinguera en comptes de tinguessis.

Vingueres. Vinguessis.

Les alveolars S/Z. S.

Les palatals J/A/TJ/TG. Sordes TX.

València, la Safor, Marina Alta, Gata de Gorgos.

Ex: caSa sonarà. Casa sorda.

RaJOLa sonora.

SeIT, seiTXanta.

Realisme

És un moviment artístic i literari de la segona meitat del segle XIX.

Objectiu: reflectir la realitat (objectiva) sense subjectivitat.

Obres literàries: accions en la realitat, representa els defectes i virtuts de la societat, escriptors reflecteixen la vida quotidiana, els costums, relacions socials (burgesia).

• Narrador: omniscient.
• Intenció moralitzadora (ensenyar i aconsellar).
• Descripcions detallistes (adjectivació).
• Personatges amb registre lingüístic.

Autors/escriptors del realisme: Narcís Oller.

Narcís Oller: retrata la realitat d'una societat marcada pel creixement econòmic (ferrocarril).

Protagonistes: famílies que s'enriqueixen ràpidament: La Popollona, L'Escanyapobres, La Bogeria, La Febre d'Or, Pilar Prim.