Textoteca Interna i la Funció de la LIJ: Guia d'Anàlisi

Textoteca Interna

«Quan cada persona descobreix els seus variats textos interns, obre un ampli camp alternatiu on es comencen a valoritzar les disponibilitats poètiques o [...] narratives [...] per llegir, per escoltar, per tenir ritme [en definitiva, per valorar la literatura].» (Devetach 2008: 32)

Funcions de la LIJ (Literatura Infantil i Juvenil)

1. Accés a l'imaginari compartit

   • Repertori d'imatges, símbols, mites compartits per la societat.
   • Importància del folklore i l'etnopoètica: literatura oral.
   • Motius literaris: l'odissea, el taló d'Aquil·les, el tema del doble, el petit astut, el llorer (victòria), l'olivera (pau)…
   • Arquetips: Imatges o esquemes congènits amb valor simbòlic que formen part de l'inconscient col·lectiu (RAE).

2. Aprenentatge del llenguatge i de les formes literàries

   • La literatura ajuda a dominar i ampliar el llenguatge:
     • Descobriment del poder de la paraula i de les convencions.
     • Desenvolupament del seu ús i gradual consciència metalingüística i del plaer estètic que ofereix la literatura.
   • La literatura familiaritza els lectors amb diverses formes literàries: narracions simples/complexes.
     • «Els llibres serveixen per aprendre a llegir literàriament» (Colomer, 2010: 23).

3. Socialització cultural a partir de les representacions del món fetes per la literatura

   • Literatura com a agència educativa:
     • La societat es mostra en els llibres a partir de representacions de «com és o com es voldria que fos el món real» (Colomer 2010: 49).
   • Importància de la localització de la ideologia - dels textos - dels lectors i dels efectes ideològics de la lectura.

Tipologia literària:

1. Llibres d’imatges o “imatgiaris”: per identificar i anomenar.
2. Abecedaris i sil·labaris.
3. Rimes, contines, cançons i poemaris.
4. Contes contemporanis.
5. Adaptacions de contes populars.
6. Adaptacions no tradicionals (còmic).
7. Llibres muts.
8. Pop up (dissenys amb paper i construccions al llibre).
9. Llibres de coneixement/documentals.
10. Quadern d’activitats.

Formes de difusió:

• Blogs
• Fundacions
• Revistes especialitzades
• Catàlegs

Guia d’anàlisi de lectures literàries

• GÈNERE i subgènere de la producció analitzada.
• TEMA, punt de vista des del qual s’aborda, estratègies que s’utilitzen per presentar-lo i proposta ideològica/moral feta.
• ASPECTES LITERARIS MÉS IMPORTANTS: descripció, exemples i justificació.
  • Paratextos: importància i funció en el llibre.
  • Llenguatge: tipus de lèxic utilitzat, figures retòriques i jocs lingüístics (comparacions, metàfores, personificacions…), presència/absència de rima, ritme…
  • Imatges: tipus (il·lustracions, fotos, caricatures…), estil (còmic, realista, surrealista, abstracte…), ús de la perspectiva, del color, vincle entre text i imatge (ampliació, contradicció, explicació d’altra història diferent a la del text escrit, incorporació d’intertextos…).
  • Tipus d’estructura: lineal, cíclica, emmarcada, amb seqüències repetitives…
  • Elements narratius:
    • Temps: cronològic, salts temporals, el·lipsis…
    • Espais: físic, psicològic - l'atmosfera que es crea-, social - entorn socio-cultural-
    • Narrador/s: tipus (protagonista, testimoni, omniscient), quantitat (una veu, dues, moltes…), vincle amb el lector (major o menor distància, estratègies utilitzades per aconseguir un posicionament determinat…)
    • Personatges: plans/ rodons, presentació (física, psicològica…)
    • Inici i final: funció, tipus (inici ab ovo -des de l'origen-, in media res - L’Odissea-, in extrema res - Crónica de una muerte anunciada-; final tancat, final obert).

1. Àlbums
2. Gadgets promocionals (calendaris i publicitat)
3. Publicacions periòdiques (revistes)