Tipus de Eubacteris: Classificació i Característiques
Tipus d'Eubacteris
Bacteris porpres i verds
Són bacteris fotosintètics anòxics que tenen un pigment anomenat bacterioclorofil·la, i un sol fotosistema en el seu mecanisme fotosintètic. Els bacteris porpres deuen el seu color a la combinació de la bacterioclorofil·la, verda, amb els carotenoides, de color vermellós o taronja. Els bacteris porpres i els verds s'anomenen sulfurosos si utilitzen el H2S com a font d'hidrògens, mentre que es consideren no sulfurosos si la font d'hidrògens són les molècules orgàniques.
Cianobacteris
També s'anomenen cianofícies o algues verdes blavoses i són eubacteris fotosintètics anòxics. El nom fa referència a la presència d'un pigment blau anomenat ficocianina, que s'afegeix a la clorofil·la a. Poden existir com a cèl·lules aïllades o formar colònies filamentoses. La mida de les cèl·lules dels cianobacteris pot oscil·lar des d'1 mm fins a 60 µm en el cas del gènere Oscillatoria.
Procloròfits
Són eubacteris fotosintètics que contenen clorofil·les a i b. Les membranes internes del tipus tilacoides fan que s'assemblin als cloroplasts de les cèl·lules eucariotes. La major part de les espècies conegudes viuen com a endosimbionts a l'interior de precordats del grup dels ascidiacis.
Bacteris nitrificants
Són eubacteris quimioautòtrofs capaços de formar compostos orgànics gràcies a l'energia alliberada en reaccions d'oxidació de compostos nitrogenats inorgànics. Hi ha dos grups de bacteris nitrificants:
- Els bacteris oxidants d'amoni
- Els bacteris oxidants de nitrits
Els bacteris nitrificants viuen als sòls i també als sediments marins, i són molt importants, ja que transformen els nutrients inorgànics en substàncies que les plantes poden aprofitar.
Espiroquetes
Són eubacteris prims, llargs i lleugerament ondulats. Presenten fibril·les internes que, quan roden, proporcionen moviment de torsió o flexió al bacteri. Són molt freqüents en els medis aquàtics; altres espècies produeixen malalties als animals i a l'espècie humana.
Bacteris de l'àcid làctic
Són bacteris anaerobis tolerants a l'oxigen, grampositius i fermentatius, que produeixen àcid làctic com a producte final. Entre els gèneres més importants cal destacar, principalment, els bacteris Streptococcus i Lactobacillus.
Microplasmes
Són petits bacteris sense paret bacteriana, la membrana plasmàtica dels quals conté esterols, que li donen una gran estabilitat. Poden tenir forma de cocos diminuts o formar filaments semblants als dels fongs. La major part dels microplasmes són patògens, i produeixen malalties, com per exemple la pneumònia atípica.
Bacteris fixadors de nitrogen
Són bacteris aerobis gramnegatius capaços de fixar el nitrogen de l'atmosfera. Són bacteris que viuen preferentment als sòls, com ara els gèneres Azotobacter i Rhizobium; aquest darrer sol establir simbiosi amb plantes lleguminoses.