Tipus de Governs i Sistemes Polítics: Anàlisi Comparativa

Governs No Democràtics

Règim Autoritari

De característiques similars al totalitarisme, però menys extremes. Entre les persones del nucli que domina el poder, pot haver-hi disputes. Justifiquen els seus actes mitjançant una invocació de principis, que tanmateix no abarca totes les facetes de la vida col·lectiva com sí que fan els règims totalitaris. Freqüentment s’utilitzen accions repressives, tot i que sense arribar a l’extermini de l’opositor.

Són exemples de règims autoritaris la Xina, països àrabs com Algèria, Líbia o Síria, països africans com Guinea Equatorial, o americans com Veneçuela.

Règim Teocràtic

La teocràcia és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants a la Terra. Estableix una jerarquia religiosa que interpreta les paraules dels Déus per a legislar, per a censurar les lleis civils i, en darrera instància, o per a imposar una religió d'Estat. Els teòcrates governen sols, o mitjançant una monarquia o un govern elegit.

• Vaticà: teocràcia no elegida.
• Iran: teocràcia amb govern elegit.
• Aràbia Saudita: monarquia teòcrata.

Règim Totalitari

El poder el concentra una sola persona o un nucli reduït de persones que ostenten la potestat d’interpretar la voluntat del poble. Per justificar la seva actuació política, utilitzen doctrines polítiques que abarquen tots els àmbits de la vida humana.

Freqüentment els règims totalitaris empren el terror i la violència per acabar amb qualsevol tipus d’oposició, arribant a l’extermini de l’opositor.

Són exemples de règims totalitaris l’Alemanya nazi de Hitler i la URSS d’Stalin. Actualment es consideren règims totalitaris els de Corea del Nord i Turkmenistan (entre 1991 i 2006).

Governs Democràtics

Monarquia Parlamentària

La màxima autoritat és el rei, però la sobirania la té el poble. El rei representa l’Estat a nivell diplomàtic. Així doncs el rei regna, però no governa. El seu càrrec és vitalici i hereditari. El Govern de l’Estat queda en mans del President del govern.

Exemples: Espanya, Holanda, Regne Unit, Dinamarca, Bèlgica, Suècia, Noruega.

República Parlamentària

En aquests països, les funcions de Cap d’Estat les fa el President de la república. El Govern de l’Estat queda en mans del Primer Ministre o el President del Govern.

Nota sobre Cap d'Estat i Cap de Govern:

• Estats Units i França són exemples de països on el President del Govern també fa la tasca de Cap d’Estat.
• Alemanya i Itàlia són exemples de països on el President del país fa la tasca de Cap d’Estat i el Primer Ministre la de President del Govern.

Sistemes d’Organització Política

Sistema de Govern Parlamentari

És un sistema d'organització polític en què els ciutadans trien els representants al Parlament. D'aquí surt elegit un President i un Govern que formen part del mateix. Així doncs tant el President com els Ministres formen part del Parlament.

Aquest sistema domina a Europa, tenint com exemples Gran Bretanya, Itàlia, Índia, Espanya o Alemanya.

Sistema de Govern Presidencialista

És un sistema de govern d'una república en què la branca executiva s'elegeix de manera separada de la branca legislativa. El president és alhora Cap d'Estat i Cap de Govern i ni ell ni el seu govern formen part del Parlament.

Alguns estats presidencialistes són: els Estats Units, Indonèsia, les Filipines, Mèxic, Corea del Sud i la majoria dels estats de Sud-Amèrica.

Sistemes Electorals

Sistema Electoral Majoritari

“Qui guanya, s’ho emporta tot”

En aquest sistema de votacions el votant només pot votar per un sol candidat, i el guanyador de l'elecció és el candidat que obté la quantitat més vots. Així doncs, a cada districte electoral, el guanyador s'emporta tots els escons.

El sistema majoritari forma majories sòlides que quasi sempre permeten la formació de governs forts que poden governar i dominar els Parlaments.

Sistema Electoral Proporcional

“A tants vots, tants escons”

El mètode proporcional cerca la representació proporcional de vots al Parlament. És a dir, que si un partit polític obté X% dels vots, també ha d'obtenir X% dels seients del cos legislatiu. Així doncs, els mètodes proporcionals o de representació plena garanteixen la proporcionalitat donant a cada partit un nombre de seients que correspongui al percentatge de vots obtinguts.

En aquest tipus de sistema electoral freqüentment es trien llistes tancades (és a dir, una llista de persones que el votant ha de triar en conjunt).

Conceptes Clau

Sobirania

És la capacitat que té un individu, un grup de persones, una institució, etc. per prendre una sèrie de decisions polítiques sobre un territori i una població determinats.

Sufragi Universal

Consisteix en el dret a vot en unes eleccions o referèndum de tots els majors d'edat, independentment del seu sexe i estatus econòmic. És propi de les democràcies modernes.

Sufragi Censatari

Consisteix en el dret a vot en unes eleccions o referèndum d'una part de la població, que freqüentment exclou les dones i les persones de nivell econòmic baix. És propi dels règims europeus del segle XIX i principis del segle XX.

ONG

Les entitats privades que no depenen dels governs i que, en principi, són independents dels estats i partits polítics.

Estructura Parlamentària Espanyola

Parlament espanyol = Congrés dels Diputats + Senat

Estatut d'Autonomia de Catalunya

És la llei constitucional que defineix les institucions polítiques sobre les quals es basa l'autogovern de Catalunya.