Tipus de Mercats i Competència: Guia d'Estructures Econòmiques
El Mercat i la Competència
L'Impacte d'Internet en la Competència dels Mercats
Com afavoreix i al mateix temps perjudica Internet el grau de competència dels mercats?
Internet afavoreix la competència donant a conèixer en temps real i amb molta rapidesa els preus que ofereixen totes les empreses del mercat. El desavantatge és que qui fa servir la informació són els cercadors d'Internet, els quals es mouen per interessos ocults o privats.
Efecte de la Competència de Cercadors (Exemple Google)
Com afectaria els consumidors i les empreses que apareguessin al mercat diversos buscadors d’Internet amb potència i prestacions similars a Google?
Per a consumidors i empreses seria un avantatge que augmentés la competència en els cercadors d'Internet, perquè tant uns com els altres tindrien més opcions de triar. Per la seva banda, els cercadors oferirien millors preus i serveis a causa de la competència entre ells.
Definicions d'Estructures de Mercat
Mercats de Competència Perfecta
Tots els béns i serveis s’intercanvien voluntàriament per diners al preu que fixa el mercat, com a conseqüència del lliure funcionament de les lleis de l’oferta i la demanda.
Mercats de Competència Imperfecta
Una o més empreses poden influir sobre el preu en més o menys mesura, de tal manera que, com més baix sigui el nombre d’empreses existents, més gran serà la capacitat per influir sobre el preu.
Criteris per a Classificar els Mercats
Quota de Mercat
És el percentatge d’ingressos generats per les vendes d’una companyia, en comparació amb el total d'ingressos generats per les vendes de totes les empreses del mercat en qüestió. L'augment de la quota de mercat és un dels principals objectius de l'empresa.
Fórmula: Quota de mercat = (Vendes d’una empresa / Vendes totals) · 100
Barreres d’Entrada
Són factors que impedeixen o dificulten l’entrada de noves empreses en un mercat. Les barreres d’entrada més habituals són:
- Avantatges en costos: Aquest avantatge pot aconseguir-se de tres maneres: optimitzant recursos, utilitzant una tecnologia superior, o arribant a les economies d’escala. (Lideratge en costos)
- Diferenciació del producte: Exemple: Pepsi i Coca-Cola.
- Inversions de capital.
Barreres de Sortida
Són els costos que tindria qualsevol empresa per abandonar un determinat mercat, o les pèrdues ocasionades per no recuperar part d’allò invertit.
Exemples: Empresa de distribució, empresa de muntatge de cotxes.
El Mercat de Competència Perfecta
Característiques i Funcionament
El mercat de competència perfecta és aquell en què existeix un gran nombre de compradors i venedors d’un mateix producte. S’ofereixen productes similars, i no hi ha control sobre els preus, evitant així poder fixar-los. El preu d’equilibri, per tant, s’obté quan la quantitat ofertada és igual a la quantitat demandada.
Per excel·lència, és el mercat dels productes agrícoles. No obstant això, en la vida real és poc freqüent trobar mercats perfectament competitius.
Avantatges de la Lliure Competència
- Estimula la innovació i el progrés tecnològic, com a conseqüència de la recerca de mitjans més eficients per a produir.
- Permet l’accés del públic en general a un major nombre de béns i serveis, gràcies a la reducció dels preus.
- Fa augmentar els salaris reals dels treballadors a l’abaixar els preus dels béns i serveis. Tot i que els salaris es mantenen iguals, els treballadors gaudeixen de major poder adquisitiu.
- Facilita l’accés al mercat a noves empreses i, per tant, es crea ocupació.
Competència Monopolística i Oligopoli
La Competència Monopolística
El funcionament d’aquest tipus de mercats és senzill: mitjançant la publicitat, les empreses intenten diferenciar els seus productes perquè el consumidor pagui més del que pagaria per altres productes.
L’Oligopoli
En l’àmbit dels mercats oligopolistes, s’entén per col·lusió qualsevol acord que afecti negativament la lliure competència entre empreses. La col·lusió és un acord il·legal.
Tipus d'Oligopoli
Oligopolis sense Col·lusió
En aquest cas, les empreses intenten determinar els preus en funció del que esperen vendre i de les possibles reaccions dels seus competidors.
- Polítiques comercials d’anticipació.
- Guerres de preus.
- Lideratge de preus.
Oligopolis amb Col·lusió
El càrtel és una agrupació informal d’empreses que, tot i que conserven la seva independència, s’associen per disminuir o eliminar la competència del mercat.
- Competència sense preus.
- Repartiment de mercat.
Preguntes Freqüents sobre Estructures de Mercat
Relació entre Economies d’Escala i Avantatges en Costos
Quina relació tenen les economies d’escala amb l’obtenció d’avantatges en costos?
Les economies d'escala estan relacionades amb l'obtenció d'avantatges en costos en la mesura que per obtenir aquestes últimes cal operar a gran escala, normalment en mercats internacionals.
Cas Pràctic: Fidelització de Clients (Colax)
6. Colax és una empresa de refrescos de cola amb sabor de cirera que vol fer-se un forat en el mercat. Com podria aconseguir la fidelització del client?
El mercat dels refrescos de cola és molt competitiu, encara que està dominat per dos gegants com són Coca-Cola i Pepsi-Cola. Aconseguir la fidelització del client requereix posar l’accent en l’element que el fa diferent davant dels altres refrescos, en aquest cas el sabor de cirera.
Reducció d'Empreses Automobilístiques
7. En els últims trenta anys s’ha reduït el nombre d’empreses automobilístiques que operen a nivell mundial. A què creieu que és degut en termes de barreres d’entrada?
El mercat automobilístic és un oligopoli on en els últims anys s'ha reduït significativament el nombre d'empreses a nivell mundial a causa de l'absorció/fusió d'empreses, així com a l'existència de fortes barreres d'entrada en termes d'inversions de capital.
Qüestions sobre la Competència Perfecta
Capacitat d'un Comerciant per Apujar Preus
a) Quina capacitat té normalment un comerciant en un mercat per apujar els preus per sobre dels seus competidors? Per què?
Un comerciant en un mercat no té capacitat per pujar els seus preus per sobre dels seus competidors, perquè hi ha transparència total de preus. Tant comerciants com clients saben el preu a què venen uns i altres. D'altra banda, en un mercat les compres són puntuals: tots els comerciants saben que un cop assolida la venda per part d'un d'ells, la resta no vendrà.
Diferència de Competència en un Mercat
b) Imagineu que a la plaça hi ha molts comerciants de roba o menjar, però només dos venen segells i cromos. En què és diferent la situació que tenen ells respecte de la dels altres?
Aquells que tenen menys competència gaudeixen de major influència sobre el preu, complint-se així un dels principis sobre els tipus de mercat.
Anàlisi de la Competència Perfecta (Pregunta 9)
Per què les empreses són preu-acceptants?
En un mercat de competència perfecta, les empreses són preu-acceptants perquè només poden decidir quina quantitat produir en funció del preu que els consumidors estan disposats a pagar.
Barreres d'Entrada i Inversions
Si, igual que en altres sectors empresarials, cal realitzar inversions, per què es diu que no hi ha barreres d’entrada?
No és que les inversions siguin baixes, sinó que les que cal fer són de les més baixes que cal realitzar en comparació amb altres sectors o tipus de mercats.
Alternatives davant la Baixada de Beneficis
Quines alternatives existeixen quan baixen els beneficis?
En els mercats de competència perfecta, en disminuir els beneficis, les empreses tracten de readaptar els seus processos productius per produir/distribuir més barat o buscar noves fórmules que els diferenciïn dels seus competidors per tal de poder continuar en el mercat. L'última decisió de l'empresa és abandonar el mercat.
Publicitat i Marques
Per què les empreses no realitzen publicitat de les marques que tenen?
Les empreses no realitzen publicitat de les seves marques perquè el producte que venen és tan homogeni que la marca no és rellevant per al consumidor.
Qüestions sobre l'Oligopoli
Problema de la Política Comercial d’Anticipació
A l’oligopoli, quin problema presenta la política comercial d’anticipació?
En el mercat oligopolista, la política comercial d’anticipació obliga les empreses a un clima d’incertesa constant, ja sigui tractant d’anticipar els moviments dels seus competidors o tractant d’evitar ser imitats si decideixen donar el primer pas.
Guerres de Preus
13. Quines empreses dels mercats oligopolistes es veuen afavorides quan hi ha guerra de preus?
Les «guerres de preus» en els mercats oligopolistes no afavoreixen les empreses participants, sinó els consumidors.
El Dilema de l'Oligopoli
14. A quin dilema s’enfronten les empreses del mercat oligopolista?
El dilema a què s'enfronten les empreses del mercat oligopolista és senzill: competir legalment guanyant menys diners o cooperar il·legalment guanyant més diners (col·lusió).
El Monopoli
Causes de l'Existència d'un Monopoli
- Accés en exclusiva a un recurs.
- Existència de drets legals: Patents o concessions administratives.
- Naturalesa del servei prestat (Exemple: Renfe, Monopoli natural).
- Avantatge en costos.
Tipus de Monopoli
Monopoli Legal
Monopoli que exerceix l’Estat, o que aquest concedeix a particulars, per a la venda de certes mercaderies o la prestació de serveis públics (aeroports, transport públic…).
Monopoli Natural
Monopoli per defecte a causa de la falta de competidors per a un únic productor, derivat de l’alt cost de la primera inversió en la generació del producte (barrera d’entrada).
Béns amb Demanda Inelàstica i Elàstica
Demanda Inelàstica
Béns que tenen molt pocs o cap substitutiu i són de primera necessitat per al gran consumidor. A l’empresa li compensa pujar els preus.
Exemple: Molts fumadors accepten les pujades de preu perquè per a ells no és possible prescindir de la seva necessitat de fumar ni substituir-la.
Demanda Elàstica
Béns prescindibles per als consumidors o que admeten substitucions. Així doncs, l’empresa necessita abaixar els preus per a vendre més productes.
Exemple: Correus i l'email.
Definició d'Economia
Economia: Activitat humana consistent en produir, distribuir, intercanviar i consumir béns i serveis. Habitualment es refereix a l'activitat econòmica d'un estat, però també s'utilitza a nivell mundial.