Tipus de Metabolisme, Mobilitat i Reproducció Bacteriana
Funcions de Nutrició Bacteriana
Els bacteris formen un grup molt heterogeni pel que fa a la nutrició, ja que el conjunt de les seves diferents espècies pot dur a terme tots els tipus de metabolisme existents. Una mateixa espècie pot tenir, fins i tot, dos tipus de metabolisme diferents que fan servir facultativament, segons l'abundància nutritiva del medi.
Els bacteris poden ser:
- Fotoautòtrofs
- Fotoheteròtrofs
- Quimioautòtrofs
- Quimioheteròtrofs
Funcions de Relació Bacteriana
Molts bacteris disposen de mobilitat, és a dir, es desplacen. El desplaçament es pot efectuar per mitjà de:
- Reptació sobre un substrat sòlid.
- Moviments de contracció i dilatació.
- Moviment flagel·lar.
Funcions de Reproducció Bacteriana
La reproducció dels bacteris és asexual. Es duu a terme per mitjà d'una bipartició, a la qual precedeixen una duplicació de l'ADN i una separació de les dues molècules en els dos bacteris fills.
Mecanismes d'Intercanvi Genètic
Conjugació
La conjugació és el procés pel qual un bacteri, anomenat donador, transmet ADN per mitjà d'un pèl sexual a un altre bacteri, en aquest cas, receptor. Els bacteris donadors tenen, a més del seu ADN o genòfor, un tipus de plasmidis especials que reben el nom de plasmidis F o factors F (de fertilitat), que contenen els gens que informen de la producció dels pèls sexuals o pèls F, que són els que permeten transmetre el plasmidi F a uns altres bacteris que no en tenen. Els bacteris amb plasmidis F es coneixen amb el nom de F+, i els que no en tenen, F-.
Transducció
La transducció és l'intercanvi genètic que requereix un agent transmissor, generalment un virus, que transporta fragments d'ADN procedents del darrer bacteri parasitat.
Transformació
La transformació és un procés pel qual un bacteri introdueix al seu interior fragments d'ADN que estaven lliures al medi i procedien de la lisi d'altres bacteris.
Aquests tres mecanismes d'intercanvi genètic expliquen la variabilitat que poden presentar alguns bacteris quan habiten amb altres bacteris diferents. Un exemple d'aquest procés és la resistència als antibiòtics que han adquirit determinats bacteris patògens.
L'ADN Bacterià
L'ADN bacterià és una doble hèlix circular, generalment amb superenrotllaments. Està associat a proteïnes similars a les histones, i forma estructures més o menys condensades. Té la funció de mantenir i conservar la informació genètica i alhora dirigir el funcionament de tot el metabolisme bacterià.
Orgànuls Especials en Bacteris
Només els cianobacteris tenen uns orgànuls delimitats per una membrana similar a la plasmàtica: els tilacoides. En aquesta membrana és on hi ha els pigments fotosintètics. Hi ha bacteris que també tenen uns orgànuls especials, delimitats per unes membranes rígides de proteïnes: són les vesícules de gas, les vesícules de clorobi, i els carboxisomes o cossos polièdrics, presents en altres bacteris fotosintètics i quimiosintètics.