Tipus d'ones i comunicacions: guia completa
Tipus d'ones i comunicacions
Una ona és una pertorbació de l'espai que viatja sense transport de matèria, però sí d'energia.
Ones longitudinals i transversals
En l'ona longitudinal, la direcció del moviment de les partícules com a conseqüència de les vibracions és paral·lela a la direcció de propagació de l'ona.
En les ones transversals, el moviment de les partícules o la variació del camp electromagnètic és perpendicular a la direcció de propagació de les ones.
Ones electromagnètiques i mecàniques
Ones electromagnètiques: Aquestes ones es poden propagar pel buit i també per alguns medis naturals, i es desplacen a la velocitat de la llum (300.000 km/s). L'alemany Hertz va ser el primer a produir-les i detectar-les.
Ones mecàniques o materials: Són aquelles que necessiten un medi material per propagar-se. Per exemple, quan l'aigua rep l'impacte d'un objecte, el so o l'agitació d'una corda.
Comunicació amb fil
Consisteix en l'enviament d'impulsos elèctrics per cables metàl·lics, com ara el cable de parells trenats i el cable coaxial. Es fan servir en xarxes telegràfiques, telefòniques, etc., i per connectar equips audiovisuals a les antenes receptores de senyals.
Els cables de fibra òptica, pels quals es transmeten ones de llum, consten d'un nucli de vidre molt fi, pel qual la llum amb prou feines s'atenua al passar. La informació es transmet per la fibra òptica després que certs dispositius transformin en llum els senyals electromagnètics que contenen aquesta informació.
Xarxes sense fil
Les xarxes sense fil són aquelles que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat (sense cables) mitjançant ones electromagnètiques. La transmissió i la recepció es realitzen a través d'antenes.
Tenen avantatges com ara la ràpida i fàcil instal·lació de la xarxa sense la necessitat de tirar cablejat, permeten la mobilitat i tenen menys costos de manteniment que una xarxa convencional.
Telegrafia i radiotelegrafia
Els primers telègrafs elèctrics transmetien impulsos elèctrics llargs o curts (ratlles o punts) per un cable fins a un receptor. Mitjançant un electroimant i un sistema de rellotgeria, es movia una tira de paper i una ploma ratllava una sèrie de línies o punts anomenat telegrama que interpretava el telegrafista.
El telèfon
El telèfon està format per una base, un micròfon, un auricular, el teclat i el timbre. En els més moderns hi ha un microxip que permet codificar i digitalitzar els senyals de veu.
Funcionament:
- Les ones del so fan vibrar una membrana que el telèfon converteix en senyals elèctrics.
- Aquest senyal elèctric es transmet per un cable fins a una central telefònica.
- Viatja a altres centrals telefòniques fins que arriba al receptor.
- Aquest, mitjançant un amplificador que augmenta el volum dels senyals elèctrics, els envia a un auricular, sentint el missatge de l'emissor.