Tipus d'oracions segons la modalitat: asseveratives, interrogatives, imperatives i exclamatives

Tipus d'oracions segons la modalitat

1. Oracions asseveratives

Suposen una simple transmissió d'informació. Habitualment, el verb es troba en mode indicatiu. Les asseveratives negatives porten uns marcadors de modalitat que canvien el valor de veritat de l'oració.

2. Oracions interrogatives

Demanen una informació. Es divideixen en dos tipus principals:

• Interrogatives totals: La resposta esperada és sí o no. El subjecte pot anar al principi o al final de l'oració. Exemples: "S'ha acabat casant amb en Salvador, la teva cosina?" o "La teva cosina, s'ha acabat casant amb en Pep?". L'entonació de les interrogatives totals introduïdes pel "que" àton varia lleugerament de les que no el porten.
• Interrogatives parcials: La resposta es correspon amb el constituent interrogat. En aquestes, el constituent objecte d'interrogació (en forma de pronom o adjectiu interrogatiu i sintagma) es desplaça a la posició de tema, arrossegant el verb i els seus complements subcategoritzats. Així, el subjecte es veu desplaçat darrere del sintagma verbal, seguit només de complements opcionals. Exemple: "De quin color heu pintat finalment la casa?".

3. Oracions imperatives

Impliquen una ordre o un prec, per això el verb va en mode imperatiu i no té un subjecte explícit. El sintagma nominal que sovint les encapçala és un vocatiu. Exemple: "Mar, el sopar s'està cremant!".

Si el vocatiu, que mai no pot portar determinant, conté un possessiu, aquest anirà postposat. Exemple: "Amor meu, no diguis això!" (incorrecte: *El meu amor, no diguis això!).

4. Oracions exclamatives

Expressen una emoció intensa. En aquestes oracions, el constituent destacat amb un quantificador (que, quin, quina) es desplaça a l'inici i deixa un "que" àton com a traça en el lloc que ocupava. Exemple: "Que content que estic!" (incorrecte: *Que content estic).

Si hi apareix el subjecte, també va en posició final, ja que el predicat es deixa arrossegar pels elements desplaçats. Exemple: "Que content que sembla en Lluís!" (incorrecte: *Que content que en Lluís sembla).

5. Oracions contrastives

Tenen una entonació específica i col·loquen en posició de tema el constituent que l'interlocutor ha malentès, per tal de corregir-lo.

6. Oracions optatives

Expressen un desig del parlant. Porten el verb en mode subjuntiu i van introduïdes per la conjunció "que" o per locucions adverbials. Exemple: "Tant de bo es perdés".

Casos especials d'interrogatives

1. Preguntes retòriques

El parlant demana una confirmació de forma explícita o implícita, però no una informació nova. Exemple: "Que potser no us hem fet prou cas?".

2. Preguntes eco

Tenen l'element interrogatiu al final de l'oració. Sempre expressen estranyesa davant una informació ja rebuda. Exemple: "En Pep ha comprat què?".

3. Preguntes de rèplica

Igual que les anteriors, també comporten estranyesa sobre una informació acabada de rebre, però la seva estructura és molt més lineal.