Tipus de plaques litosfèriques i els seus límits
Tipus de plaques litosfèriques
Plaques oceàniques
Estan integrades únicament per litosfera oceànica. Exemples d'aquest tipus són la placa Pacífica, la placa de Cocos i la de Nazca.
Plaques continentals
Estan formades només per litosfera continental. La placa Aràbiga és un exemple d'aquest tipus.
Plaques mixtes
Contenen litosfera continental i oceànica. És el cas de la majoria de plaques, com l'Euroasiàtica o l'Africana.
Al món hi ha set grans plaques mixtes: Nord-americana, Sud-americana, Africana, Euroasiàtica, Pacífica, Antàrtica i Australiana. També existeixen plaques més petites com la de Nazca, Cocos, Índica, Carib, Filipina i Aràbiga.
Límits de les plaques
Són zones en les quals dues o més plaques entren en contacte i interactuen entre elles, donant lloc a una intensa activitat geològica.
Processos geològics en els límits entre plaques
Límits constructius. Les dorsals oceàniques (divergent)
Són zones de fractura de milers de quilòmetres de longitud, on hi ha activitat volcànica fissural. El vulcanisme produeix grans volums de basalt que origina escorça oceànica nova.
Corrents de convecció divergents produeixen esforços distensius. La pressió del magma des de l'interior alça les dues vores de la fractura, formant el relleu de la dorsal. Entre les dues vores queda la depressió ocupada per la fractura, és a dir, el rift. L'aigua crea brolladors hidrotermals.
Límits passius. Les falles transformants (cisallament)
Són fractures discontinues en ziga-zaga. L'extensió del fons oceànic fa aparèixer una zona de cisallament que es diu falla transformant. La característica principal de les falles és la forta sismicitat.
Límits destructius. Les zones de subducció (convergent)
La litosfera oceànica es plega i s'endinsa en el mantell. Per això són zones de destrucció de litosfera oceànica. La placa subduent sempre és oceànica, però la cavalgant pot ser continental.
Processos que s'hi donen: destrucció de litosfera oceànica, sismicitat, magmatisme, naixement d'un orogen tèrmic o arcs illa, i metamorfisme.
Límits de col·lisió. Els orògens de col·lisió (convergent)
En xocar dues plaques continentals, una cavalca damunt l'altra i el moviment convergent es deté.
Es produeix una zona de sutura, un orogen de col·lisió, i l'ascens isostàtic de l'orogen. També hi ha una forta sismicitat.