Tipus de Transmissió de Senyals: Guia Completa
Transmissió Analògica vs. Digital
La transmissió de senyals pot ser analògica quan les dades es representen per una variació contínua del senyal, o digital quan les dades es codifiquen en 1 o en 0. En les transmissions de senyals digitals, és absolutament necessari que l'emissor i el receptor adoptin una base de temps —un rellotge— comú, de manera que tots dos reconeguin la transmissió d'un 1 o d'un 0. Un error en el sincronisme farà impossible una interpretació correcta de la informació que viatja pel mitjà.
Sincronisme en la Transmissió
Transmissió Asíncrona
Una transmissió és asíncrona quan el procés de sincronització entre l'emissor i el receptor es realitza a cada paraula de codi transmesa.
Transmissió Síncrona
La transmissió síncrona és un mètode de comunicació en el qual les dades s'envien en blocs, sense que calguin els bits d'arrencada i aturada entre cada byte.
Tipus de Sincronisme
- Sincronisme de bit: És l'encarregat de determinar exactament el moment en què s'inicia o acaba la transmissió d'un bit.
- Sincronisme de caràcter: S'utilitza per determinar quan s'inicia el caràcter i quan s'acaba —és a dir, estableix les fronteres entre caràcters—, per saber quin és el primer i l'últim bit de cada caràcter.
- Sincronisme de bloc: És similar al sincronisme de caràcter, però més avançat. Es defineixen un conjunt de caràcters especials que fragmenten el missatge en blocs i que han de portar una seqüència determinada. El tipus de bloc més utilitzat és la trama. La falta de sincronia es detecta quan es trenca aquesta seqüència prèviament fixada pel protocol de comunicacions.
Mètodes de Transmissió de Bits
Transmissió en Sèrie
En una transmissió en sèrie, els bits que componen cada caràcter es transmeten en n cicles d'1 bit cadascun i per una única línia de dades seqüencialment. Normalment, s'utilitza per a transmissions a llargues distàncies; els bits es transmeten en cadena per la línia de dades a una velocitat constant negociada entre l'emissor i el receptor.
Transmissió en Paral·lel
En una transmissió en paral·lel, els n bits que componen cada byte o caràcter es transmeten en un sol cicle de rellotge, és a dir, es transmeten simultàniament un grup de n bits, un per cada línia del mateix canal. Els conjunts de bits poden ser caràcters i altres associacions, depenent del tipus de canal.
Tipus de Senyalització
- Banda base: Característica d'una tecnologia de xarxa en què només s'utilitza una freqüència portadora. Ethernet és un exemple d'una xarxa de banda base.
- Banda ampla: Sistema de transmissió que multiplexa diversos senyals independents en un cable. En la terminologia de telecomunicacions, és qualsevol canal que tingui una amplada de banda més gran que un canal de grau de veu (4 kHz). En la terminologia de les LAN, és un cable coaxial en què s'usa senyalització analògica.
Modes de Comunicació
- Comunicació símplex: La transmissió de dades sempre es produeix en una sola direcció, de l'emissor al receptor.
- Comunicació semidúplex (half-duplex): Pot ser bidireccional —és a dir, l'emissor i el receptor poden intercanviar els papers—, però no ho poden fer simultàniament. Quan l'emissor transmet, el receptor necessàriament rep; posteriorment, el receptor passarà a fer d'emissor i es canviaran els papers.
- Comunicació dúplex (full-duplex): És bidireccional i, a més, simultània. No cal definir qui és l'emissor i qui el receptor, ja que tots dos actuen com a emissor i receptor alhora.