Tipus d'unions intercel·lulars i transport a través de la membrana
Tipus d'unions intercel·lulars
Desmosomes
Els desmosomes són unions puntuals que deixen un gran espai intercel·lular. Ancoren cèl·lules sense impedir el pas de substàncies pels espais intercel·lulars. Presenten dues estructures discoïdals unides al citoesquelet per filaments de queratina, una en cada cèl·lula, unides per proteïnes transmembranoses.
Unions estretes
Les unions estretes no deixen espai intercel·lular. Estan formades per molècules proteiques transmembranoses que es disposen formant fileres que solden les membranes plasmàtiques entre si. La unió està reforçada per proteïnes filamentoses intercel·lulars.
Unions de tipus gap
Les unions de tipus gap no deixen espais intercel·lulars, però sí un petit espai de comunicació entre els citoplasmes que permet l'intercanvi de molècules entre si. Estan constituïdes per dos connexons (un tub fi constituït per proteïnes transmembranoses que travessen la membrana plasmàtica i s'uneixen a l'altre connexó de la cèl·lula contigua).
Transport a través de la membrana
La doble capa lipídica permet el pas de substàncies apolars (per exemple, lípids), deixa passar lentament substàncies de polaritat baixa (per exemple, glucosa) i ofereix resistència a substàncies polars (per exemple, ions envoltats per molècules d'aigua). Les proteïnes deixen passar substàncies polars i seleccionen el tipus, la quantitat i el moment en què han de passar. Això és la permeabilitat selectiva.
El pas a través de la membrana té dues modalitats:
- Transport passiu: sense despesa d'energia.
- Transport actiu: comporta consum d'energia.
Transport passiu
El transport passiu és un procés espontani de difusió a través de la membrana a favor de gradient, del medi amb més substàncies cap al medi on n'hi ha menys. Hi ha tres tipus de gradient:
- Gradient de concentració: quan hi ha diferent concentració dins i fora de la cèl·lula.
- Gradient elèctric: quan hi ha diferència de càrregues elèctriques.
- Gradient electroquímic: diferència de concentració i càrregues a la vegada.
Difusió simple
La difusió simple és el pas de petites molècules a favor de gradient. És més ràpid com més petita és la molècula i com més gran és la diferència de concentració (més gran gradient).
Difusió simple a través de la bicapa
Així entren molècules lipídiques, substàncies apolars, molècules dèbilment polars i amb baix pes molecular. (difusió de l'aigua, osmosi).
Difusió a través de canals
Es fa per mitjà de proteïnes de canal. Així entren ions com Na+, K+... D'aquí provenen els termes canals iònics. Les proteïnes de canals són transmembranoses amb un canal intern que sol estar tancat, regulant l'obertura per voltatge quan es produeixen variacions del potencial elèctric de la membrana, o per lligand, quan determinades substàncies s'uneixen als receptors de la proteïna de canal.
Difusió facilitada
La difusió facilitada es produeix gràcies a proteïnes transmembranoses específiques per a cada substrat, que l'arrosseguen a l'interior o exterior de la cèl·lula segons el gradient. Són les anomenades proteïnes transmembranoses o permeases. Es diferencia de la difusió simple a través de canals perquè té una especificitat més gran, que permet transportar molècules més grans. No depèn només de la diferència de concentració del substrat, sinó també del grau de saturació de les permeases.