Tirant lo Blanc: Anàlisi i Context Sociolingüístic

Tirant lo Blanc: Una Obra Cabdal del Segle XV

Aquesta obra presenta dues visions contraposades i, al mateix temps, complementàries del mateix univers. D'una banda, ens projecta un món medieval definit i delimitat, i de l'altra, mostra manifestacions d'una nova societat que acabarà sent el Renaixement. Considerada la millor novel·la europea del segle XV.

Novel·la Cavalleresca vs. Llibre de Cavalleries

• Novel·la cavalleresca: El protagonista és un cavaller errant, valent i forçut, però dins d'uns límits humans, que duu a terme les seves aventures en terres conegudes. Intenten reflectir la realitat social de l'època.
• Llibre de cavalleries: Presenten nombrosos elements inversemblants i meravellosos. Estan situats en terres i regnes exòtics o inexistents. Els esdeveniments narrats van passar fa segles. Els cavallers presenten una força física inhumana i extraordinària. Aquests llibres van morir a causa de la paròdia que en va realitzar Cervantes.

València al Segle XV

València passa a convertir-se en la capital de la Corona d'Aragó. La pesta no afecta València, i aquesta substitueix Barcelona com a ciutat financera. És el Segle d'Or per al català.

Anàlisi de l'Obra

Tirant lo Blanc és una novel·la total, amb una visió globalitzadora. Abasta tots els temes:

• Cavalleresca: Cavaller imaginari, però ni fantàstic ni idealitzat.
• Històrica: Podem identificar-ne la geografia.
• Psicològica: Aprofundiment en l'anàlisi dels personatges.
• Social: Apareixen representats nombrosos estrats socials.
• Eròtica: Gran importància de l'amor i el sexe.

Tirant: Un Personatge Complex

Tirant mostra la complexitat psicològica de l'ésser humà. Els personatges són rodons, no plans. És un cavaller fort i valent, però en terreny amorós es mostra tímid i vulnerable.

Vocabulari Específic

• Rei d'armes: Persona experta en dret cavalleresc.
• Míles: Soldat.
• Adarga: Petit escut de cuir.
• Pavès: Escut llarg rectangular.
• Mamelucs: Soldats de la guàrdia personal del soldà.
• Banc pitjat: Aparell de guerra que cobria el cos.
• Bavera: Peça de ferro que s'unia sota l'elm.
• Verdesca: Construcció de fusta damunt d'una torre.
• Llibre d'hores: Conté oracions que es reciten en hores assenyalades.
• Clotxeta: Peça de tela que sostenia els pits de les dones.
• Triquet: Pal del vaixell de proa.
• Bonetes: Petites veles d'un vaixell.
• Rampagoll: Ganxo per agafar objectes.
• Capirons: Peça rodona de drap que abriga el cap.
• Revolt: Escut.
• Maniple: Corretges de l'escut.
• Balaix: Rubí.

L'Ús Lingüístic i les Seves Varietats

L'ús lingüístic és el conjunt de manifestacions verbals que s'emeten en una comunitat.

Varietats Lingüístiques

• Varietats geogràfiques: Parlars bascos, per exemple.
• Varietats històriques: L'ús lingüístic canvia i s'adapta amb el pas del temps.
• Varietats socials: Major o menor diversificació lingüística atenent a l'estrat sociocultural.
• Varietats funcionals o registres lingüístics: El nombre i tipus d'àmbit social depèn del model de societat.
  • Formals: Comunicacions d'àmbit públic.
  • Informals: Comunicacions d'àmbit privat.
• Varietat diacrònica: Com canvia una llengua per la influència del temps.

El Català: Una Llengua Minoritària

El català és la llengua número 88 d'entre 6.000 i 5.500 llengües. És una llengua minoritària perquè, tot i ser una llengua vehicular a Catalunya, està pressionada pel castellà.

Sociolingüística

La sociolingüística estudia l'ús de la llengua i analitza les relacions que hi ha entre les llengües i el medi.

Bilingüisme

Tipus de bilingüisme:

• Individual actiu, passiu, simètric, asimètric, instrumental.
• Territorial.
• Social.

Diglòssia

La diglòssia és la situació de contacte entre dues varietats d'una mateixa llengua, com el català durant l'etapa franquista.

Dinàmiques de Contacte entre Llengües

• Conquestes militars.
• Substitució lingüística.
• Assimilació de la població dominant.
• Creació de llengües mixtes.
• Substitució de la llengua dels migrants.
• Substitució de la llengua autòctona.