Tirant lo Blanc: Estructura, Modernitat i Poesia Catalana S. XVI
Tirant lo Blanc: Difusió i Estructura
Difusió de Tirant lo Blanc
L'èxit de la novel·la va ser immediat. El 1501 es traduí a l'italià i el 1511 al castellà, edició que va llegir M. de Cervantes i elogià a l'inici del Don Quijote. És possible que William Shakespeare conegués l'obra, ja que recull el motiu de declarar l'amor mitjançant un mirall.
Estructura de Tirant lo Blanc (5 Parts)
1a Part: Anglaterra i l'Ordre de Cavalleria
Tirant es dirigeix cap als torneigs d'armes de la cort de Londres per ser nomenat cavaller. Pel camí troba un ermità que instrueix Tirant sobre els principis de l'ordre de cavalleria. L'heroi derrota a Londres tots els oponents, de manera que hi és elegit 'el primer de tots els altres cavallers, ja que fou el millor'.
2a Part: Sicília i Rodes, l'Alliberament
L'illa de Rodes està assetjada. Tirant aconsegueix que Rodes quedi alliberada. L'èxit de Tirant fa que l'emperador de Constantinoble sol·liciti els serveis del cavaller per combatre 'el Gran Turc'.
3a Part: L'Imperi Bizantí i l'Amor a Carmesina
Tirant és victoriós a les batalles, però dubitatiu i inhàbil en l'apropament a Carmesina, la princesa de l'imperi, de catorze anys. Plaerdemavida està a favor de la relació i la Viuda Reposada procura fer-la fracassar. En aquests episodis, l'ideal de la virtut cavalleresca queda desenfocat pel goig de viure els plaers del cos.
4a Part: Nord d'Àfrica i la Tasca Evangelitzadora
La nau on viatgen Tirant i Plaerdemavida naufraga. L'heroi, a més de rebutjar la princesa Maragdina per mantenir fidelitat a Carmesina, inicia una tasca evangelitzadora per les terres de Tunis. Però, en tenir notícia que l'imperi està novament en perill, decideix tornar a Constantinoble.
5a Part: Retorn a Constantinoble i el Final Tràgic
Tirant allibera Constantinoble del setge turc. Carmesina, que s'havia retirat a un monestir convençuda de la mort del seu amant, torna a la ciutat i es casa amb ell. Però poc després Tirant es posa malalt i mor. En saber la notícia, el dolor desencadena també la mort de Carmesina.
La Modernitat de Tirant lo Blanc
La Frustració de l'Ideal Cavalleresc
El tema central de la novel·la és la frustració de l'ideal cavalleresc. Incorpora el caràcter polièdric: Tirant és un cavaller fort i hàbil, però també pateix accidents, per talòs, i malalties. I és valent, però sovint tímid amb Carmesina. La societat es veu reflectida també en l'àmplia varietat de registres lingüístics: el llenguatge col·loquial, l'estàndard i un de molt formal. L'obra destaca per la seva ironia i humor.
Tirant com a Novel·la Polièdrica
La novel·la es pot classificar segons diversos aspectes:
- Històrica: Descriu les pràctiques dels cavallers medievals.
- Social: Relata els costums a la cort, inclosos els dels criats.
- Militar: Descriu amb precisió l'arribada d'armes noves.
- Sentimental: Centrada en les relacions de parella.
La Poesia Catalana del Segle XVI
Corrents Característics de la Poesia Catalana (S. XVI)
La poesia catalana del segle XVI es caracteritza per tres corrents principals:
- Presència de poetes vinculats als trobadors.
- Culte a Ausiàs March.
- Conreu d'un model de poesia popularitzant.
El Refrany en la Poesia
El refrany consisteix en versos breus extrets del fons oral popular que el poeta utilitza a la seva cançó o glosa al llarg de les estrofes.
Tòpics Llatins del Renaixement
Els tòpics llatins més utilitzats en la literatura renaixentista són:
- CARPE DIEM: Viu el moment.
- UBI SUNT: On són? (Reflexió sobre la fugacitat de la vida).
- BEATUS ILLE: Afortunat el qui... (Elogi de la vida retirada).
- LOCUS AMOENUS: Lloc idíl·lic.
- AUREA MEDIOCRITAS: Daurada mediocritat (Elogi de la moderació).
- TEMPUS FUGIT: El temps fuig.
Pere Serafí: Poeta i Artista Polifacètic
Pere Serafí fou un artista polifacètic, exercí també com a pintor i sembla que també fou músic. És autor del recull Dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana, que obre la lírica catalana a la poesia moderna, al Renaixement. El to general dels versos evidencia influències de Petrarca i d'Ausiàs March. La part més brillant de la seva producció correspon a la sèrie de gloses i cançons, construïdes a partir de refranys recollits al carrer.
Cristòfor Despuig i Los Col·loquis de Tortosa
Cristòfor Despuig és autor del volum Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, que reflecteix la concepció humana i social del Cinc-cents. Articulat en sis diàlegs, gènere preferit per la prosa ideològica del Renaixement, l'autor recull en forma de converses les opinions de tres interlocutors sobre els grans temes del moment, amb una visió impregnada d'erasmisme. Alguns d'aquests temes són el poder temporal del papa, l'actuació política de Carles V i la situació del país en el conjunt de la monarquia hispànica. Moltes opinions es presenten avalades per una citació clàssica, que reforça la imatge dels autors grecollatins com a referents i autoritats. L'estil és natural i àgil, com correspon a les converses informals.