Titularitat dels Drets Fonamentals: Persones Físiques, Jurídiques i Estrangers

L'Estructura dels Drets Fonamentals: Titularitat, Destinataris i Eficàcia

Els titulars dels drets constitucionals són, en termes generals, les persones. La Constitució Espanyola (CE) utilitza diferents denominacions per referir-se als titulars dels drets:

• Art. 15 CE: Tots tenen dret a la vida.
• Art. 24 CE: Totes les persones.
• Art. 23 CE: Els ciutadans.

Les Persones Jurídiques com a Titulars de Drets

En l’inici del Dret Civil, durant la Revolució Industrial, els liberals van decidir crear una ficció: les persones jurídiques. Grups de persones i béns s’assignen a una persona jurídica. Els liberals van optar per donar a les persones jurídiques el mateix estatus que a les persones físiques. Per tant, les associacions, corporacions, etc., poden tenir drets fonamentals.

Drets Incompatibles amb Persones Jurídiques

Alguns drets fonamentals no semblen adequats per a la titularitat d’una persona jurídica:

• Dret a la vida i integritat física.
• Seguretat personal.
• Dret a l'educació.
• Llibertat personal.
• Sufragi actiu i passiu.

Altres drets sí que ho semblen: tutela judicial efectiva, dret d’associació, llibertat ideològica o religiosa.

Jurisprudència i Dret Comparat

Existeixen altres drets dubtosos, com el dret a l’honor i la inviolabilitat del domicili. En molts països no es considera que puguin ser titularitat de les persones jurídiques, però el Tribunal Constitucional (TC) espanyol diu que sí.

• La Llei Fonamental de Bonn (Art. 19.3) estableix que els drets fonamentals, si són susceptibles de ser-ho, els tenen les persones jurídiques.
• L’Art. 12 de la C. Portuguesa diu que les persones jurídiques tenen els drets fonamentals que són compatibles amb la seva naturalesa.

A la CE no tenim cap article equivalent; ha hagut de ser la jurisprudència del TC la que ha especificat cas per cas els drets que tenen les persones jurídiques. La STC 23/1989 diu una cosa molt semblant a l'Art. 19.3 de Bonn o l'Art. 12 de la C. Portuguesa. No tenim un article equivalent, però s’interpreta com si hi fos.

Drets Concrets Reconeixuts pel TC

Per interpretació, s’ha concretat que les persones jurídiques tenen els següents drets:

• Dret a la inviolabilitat de domicili (STC 69/99): Una persona jurídica pot tenir-lo en l’àmbit de l’empresa on hi pugui haver informació rellevant.
• Dret a l’honor: La STC 214/1991 reconeix el dret a l'honor del poble jueu i, posteriorment, la STC 139/95 diu que el poden tenir les persones jurídiques i ho ha concretat en les societats mercantils.
• Tutela judicial efectiva (STC 237/00).
• Dret a l’autonomia de les universitats.
• Llibertat d’expressió (STC 192/99).
• Legalitat penal.

Les persones jurídiques poden tenir tots els drets econòmics: dret de la propietat privada, llibertat de la creació d’empreses i dret d’associació.

En definitiva, la titularitat dels drets constitucionals s’estén més enllà de la persona física, abraçant en àmbits diversos tant els col·lectius sense personalitat com les persones jurídiques en qualsevol de les formes en què el dret les contempla.

La Titularitat dels Drets per als Estrangers

El principal problema en relació amb els estrangers es troba en el sufragi. El 1986 Espanya entra a la UE, i el 1992 es va haver de modificar la CE per reconèixer el dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions locals per a:

• Ciutadans europeus.
• Ciutadans d'altres països, si hi ha un tractat amb aquell país que permet el sufragi actiu i passiu als espanyols.

La Llei Orgànica d'Estrangeria i el TC

La LO d’Estrangeria 8/2000 (que reforma la 4/2000) contenia articles que condicionaven l'exercici de certs drets a tenir els permisos d’estada o residència en situació regular:

• Art. 7.1: Dret de reunió.
• Art. 8: Dret d’associació.
• Art. 11.1: Dret de sindicació.

Això es va resoldre al TC en la STC 236/2007, que va declarar inconstitucionals aquests articles. El TC va argumentar que no es pot condicionar la titularitat del dret a la regularitat administrativa, ja que són drets que estan lligats a la llibertat humana i no poden estar supeditats a qüestions administratives.

Altres Drets Reconeguts

La LO d'Estrangeria també reconeix altres drets fonamentals:

• Art. 9.3: Dret a l’educació primària.
• Art. 22.2: Dret a la sanitat pública.
• Dret a l’assistència jurídica gratuïta.

La LO 8/2000 també regula les condicions en què es pot trobar un estranger en la seva condició com a tal (entrada i sortida del país, estada, residència temporal, etc.).