Tomàs d'Aquino vs. Descartes: Epistemologia i Ontologia
Tomàs d'Aquino i Descartes: Comparació Filosòfica
Tomàs d'Aquino i René Descartes són dos autors fonamentals en la història de la filosofia, amb perspectives clarament enfrontades en diversos àmbits.
Epistemologia: Teoria del Coneixement
Quant a la teoria del coneixement (epistemologia), el filòsof escolàstic Tomàs d'Aquino és considerat un autor empirista, ja que reconeix el paper fonamental dels sentits. Com ja havia afirmat Aristòtil abans que ell, tot coneixement comença amb l'experiència sensible: "no hi ha res en el nostre enteniment que no hagi passat abans per l'experiència".
No obstant això, Descartes, igual que Plató, infravalora el paper dels sentits, considerant-los enganyosos i incapaços d'aportar coneixement veritable. Tant Plató com Descartes són filòsofs racionalistes. Per a Descartes, la raó és l'única facultat humana que pot aportar coneixement fiable, sent infal·lible i autònoma. El coneixement de la realitat no depèn dels sentits o de l'experiència, sinó de les idees innates que ja estan presents en la nostra ment des del moment del naixement.
Ontologia i Demostracions de l'Existència de Déu
A nivell ontològic, ambdós autors reconeixen Déu com la substància infinita, summament perfecta i la causa de tot el que existeix. No obstant això, difereixen significativament en la forma d'accedir-hi i de demostrar la seva existència.
Les Vies de Tomàs d'Aquino: Demostracions a Posteriori
Les proves o demostracions de Tomàs d'Aquino, conegudes com les "Vies", són a posteriori, és a dir, depenen de l'experiència sensible. El punt de partida d'aquestes vies es troba en allò que els sentits ens mostren del món per concloure en l'existència necessària d'un ésser suprem: Déu.
Per exemple, en la primera de les vies, el punt de partida és el moviment que hi ha al món i que els sentits ens revelen. Tot el que es mou és mogut per un altre, i al seu torn aquest altre per un altre. Però, davant la impossibilitat d'una sèrie indefinida (regressió infinita), hem de concloure en l'existència d'un ésser que mou i que al seu torn no és mogut per res: un motor immòbil o Déu.
Les Demostracions Cartesianes: Argumentacions a Priori
Per contra, les demostracions cartesianes parteixen de la idea d'un ésser summament perfecte, una idea que ja està present en la nostra ment i no prové de la informació que els sentits aporten del món. Aquesta idea no procedeix dels sentits, ja que no tenim cap experiència sensible de Déu. Es tracta d'una idea innata o a priori, introduïda en la nostra ment per Déu mateix. Per aquest motiu, diem que les argumentacions de Descartes són a priori.