El Torn Pacífic i el Frau Electoral a la Restauració Borbònica

Els Partits Dinàstics: Frau i Caciquisme

Cánovas va dissenyar un sistema polític que necessitava l’existència de dos grans partits que s’alternessin en el poder de manera pacífica. Aquest Torn de Partits es va complir de manera escrupolosa fins a la crisi de 1898, que va fer trontollar el sistema.

El Sistema del Torn Pacífic

Els dos partits dinàstics eren:

• El Partit Conservador, liderat pel mateix Cánovas, que tenia una ideologia més conservadora, llevat carlins i integristes. Defensava un sufragi censatari, l’ordre social i la preeminència de l’Església.
• El Partit Liberal, liderat per Práxedes Mateo Sagasta, que partia d’un acord entre progressistes, unionistes i alguns republicans moderats. Era partidari del sufragi universal masculí i d’un reformisme social de caràcter més progressista i laic.

Conservadors i liberals coincidien ideològicament en les qüestions fonamentals. Tots dos defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat privada i la consolidació de l’Estat liberal unitari i centralista. L'extracció social era força homogènia i es nodrien principalment de les elits econòmiques i de la classe mitjana benestant.

Pel que fa a l’actuació política, les diferències eren escasses. Els conservadors eren més immobilistes i els liberals estaven més inclinats a un reformisme social.

Garantia del Torn en el Poder

El torn en el poder quedava garantit perquè el sistema electoral invertia els termes del sistema parlamentari. Així, quan el partit del govern patia un desgast polític, el monarca cridava al cap del partit de l’oposició a formar govern. Aleshores, el nou cap de govern convocava eleccions amb la finalitat d’aconseguir el nombre de diputats necessari per formar una majoria parlamentària que li permetés governar.

Mecanismes de Corrupció Electoral

El sistema de torn pacífic es va poder mantenir durant més de 20 anys gràcies a la corrupció electoral i a la utilització dels cacics.

El Caciquisme: Influència i Control Local

El caciquisme es va donar a totes les regions d’Espanya, però allà on va assolir més desenvolupament va ser a Andalusia, Castella i Galícia. Els cacics eren:

• Persones notables del medi rural, sovint rics propietaris que donaven feina a jornalers i que tenien una gran influència en la vida local.
• Advocats, professionals de prestigi o funcionaris de l’administració.

Aquests controlaven els ajuntaments, feien informes i certificats personals, dirigien els sorteigs de quintes, proposaven el repartiment de les contribucions i podien resoldre o complicar els tràmits burocràtics i administratius. Amb la seva influència, els cacics “orientaven” la direcció del vot, agraïen amb “favors” la fidelitat electoral i discriminaven els qui no respectaven els seus interessos. Els cacics van manipular les eleccions d’acord amb les autoritats, sobretot els governadors civils de les províncies.

El Pucherazo (Tupinada): Tècniques de Frau

El conjunt de trampes electorals que ajudava a aconseguir l’adulteració sistemàtica dels resultats és el que es coneix amb el nom de pucherazo (tupinada). Per aconseguir l’elecció del candidat governamental no es dubtava a:

• Falsificar el cens, incloent-hi persones mortes o impedint el vot de les vives.
• Manipular les actes electorals.
• Exercir la compra de vots.
• Amenaçar l’electorat amb coaccions de tota mena i fins i tot emprar la violència per atemorir els contraris.

La Consolidació del Sistema (1876-1898)

Entre 1876 i 1898 el torn va funcionar amb regularitat. La primera crisi del sistema es va produir de resultes del Desastre del 98.

El Pacte del Pardo i la Regència

L’any 1885, arran de la mort d’Alfons XII, es va produir un acord entre conservadors i liberals, el Pacte del Pardo, amb la finalitat de donar suport a la regència de Maria Cristina i garantir la continuïtat de la monarquia.

El Govern Llarg de Sagasta i les Reformes Clau

Sota la regència, el partit liberal va governar més temps que el conservador. Durant l’anomenat Govern Llarg de Sagasta (1885-1890) els liberals van impulsar una important obra reformista:

• Aprovació de la Llei d’Associacions (1887), que va permetre que entressin en el joc polític les forces opositores.
• Abolició de l’esclavitud (1888).
• Introducció de la celebració de judicis per jurats.
• Impuls d’un nou Codi Civil (1889).
• Reformes de la hisenda i militars.

La reforma més transcendental va ser la implantació del Sufragi Universal Masculí (1890), que ampliava el cens electoral de 800.000 persones fins a 5 milions, ja que va donar vot als homes més grans de 25 anys. Tanmateix, la universalització del sufragi va quedar desvirtuada amb la continuïtat dels vells mecanismes de frau i corrupció electoral.

Deteriorament i Personalismes

Els conservadors van tornar al poder el 1890 fins al 1892 i finalment Cánovas va assumir la presidència el 1895 fins al 1897, quan va ser assassinat. El personalisme del sistema va deteriorar els partits i va provocar dissidències. En el partit liberal van sorgir personatges com Germán Gamazo i Antonio Maura. Quant als conservadors, va destacar Francisco Silvela, que va aconseguir aglutinar les diferents faccions després de la mort de Cánovas.