La Torre Eiffel: Història, Estil i Descripció
La Torre Eiffel
Fitxa Tècnica
Edifici: La Torre Eiffel
Autor: Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 1832 – París, 1923)
Cronologia: 1887-1889
Tipologia: Monument commemoratiu
Estil: Arquitectura del Ferro
Localització: Champs de Mars (París)
Context Històric
Exposició Universal de París de 1889. Revolució Industrial. Socialisme utòpic. III República. En aquest moment s’organitzà l’Exposició Universal de París (1889), per celebrar l’aniversari de la presa de la Bastilla (1789). La Torre Eiffel fou el símbol d’aquesta Exposició, i servia com a arc d’entrada a la fira. L’Exposició cobria una extensió de 96 ha, incloent-hi el Camp de Mart i altres zones de París. Hi van participar 35 països. Aquestes exposicions impulsaven l’arquitectura i els avenços tècnics. A més, cal tenir en compte el canvi radical de la ciutat de París al segle XIX. Tot i que les grans reformes urbanístiques es van donar a moltes ciutats, París en va ser pionera. Aquests canvis eren deguts a l’augment de la població, a l’adaptació de la ciutat a nous mitjans de transport (ferrocarril) i un urbanisme més higiènic davant les epidèmies, degut a la industrialització. Importància del moviment obrer i impuls de la burgesia. Pel que fa a la societat, el segle XIX serà el triomf de la burgesia. Cal no oblidar, però, la força del moviment obrer, amb el socialisme utòpic i les organitzacions obreres internacionals. Culturalment, París esdevindrà el gran centre de les avantguardes.
Estil
Arquitectura del Ferro, que apareix amb la Revolució Industrial i es consolida a partir de la segona meitat del segle XIX. Es produeix a gran escala a les indústries siderúrgiques i permet adaptar-se a les necessitats de cada edificació. Va permetre convertir el mur en un mer element de tancament i fer cobertes d’armadura metàl·lica amb formes variades, que es podien combinar amb elements tradicionals com les teules o bé amb làmines de vidre, que proporcionaven molta lluminositat als edificis.
Descripció Formal
La planta de la torre és un quadrat de 125 metres de costat, i la seva estructura és metàl·lica i deixada a la vista. Els quatre costats de la torre són idèntics i simètrics, es recolza sobre quatre grans pilars inclinats, orientats als quatre punts cardinals i que descansen sobre vuit gats hidràulics cadascun. Aquests pilars estan reforçats i units per quatre arcs. L’ascensió a les plataformes que formen la torre es pot fer tant amb ascensor com amb escales metàl·liques. A l’interior hi ha restaurants, botigues, magatzems... Té 3 plataformes o pisos: el primer pis a 57 metres, el segon a 115 metres i el tercer pis a 274 metres (mirador). Els quatre pilars situats als vèrtex d’un gran quadrat van corbant-se cap a l’interior a mesura que s’eleven, i acaben convertint-se en un únic element que acaba esdevenint una agulla. Aquesta forma piramidal corbada i simètrica li proporciona gran sensació de verticalitat i també equilibri i estabilitat. Està formada per prop de 18.000 peces de ferro i 2,5 milions de cargols per mantenir-la ferma. Els últims metres corresponen a una antena de ràdio afegida posteriorment. S’hi combinen elements arquitravats i voltats. L’entramat de les bigues estava pensat per donar-li estabilitat davant els forts cops de vent. Fou possible gràcies als progressos en la siderúrgia del segle XIX i la resistència dels nous materials de construcció. La mateixa estructura de ferro fa la funció d’element decoratiu. Està realitzada en ferro forjat. Les peces van ser dissenyades i provades amb càlculs molt minuciosos abans de ser col·locades a la torre. Entre 150 i 300 obrers, guiats per un equip de veterans en la construcció de ponts, van muntar la torre en dos anys.