Torre Eiffel: Icona de París i la Revolució Industrial
Torre Eiffel
Dades Clau
Nom: Torre Eiffel
Arquitecte: Alexandre Gustave Eiffel
Cronologia: 1887-1889
Estil: Arquitectura de ferro
Tipologia: Monument commemoratiu
Material: Ferro forjat
Localització: París
Context Històric
Ens trobem a finals del segle XIX, a l'època de la Segona Revolució Industrial. Hi ha un convenciment en la superioritat intel·lectual i material de l'home blanc. La necessitat de matèries primeres mena a un nou impuls colonial. S'estén el capitalisme i el socialisme, el sistema parlamentari i la participació de l'opinió pública a través de la premsa. París es converteix en la capital cultural del món.
Els avenços científics i tecnològics es multipliquen. Es desenvolupa la filosofia positivista d'August Comte, que només accepta l'experiència i l'observació com a mitjà de coneixement. Una mentalitat optimista centrada en la idea de progrés social s'escampa entre els intel·lectuals.
El progrés tecnològic facilita el desenvolupament de noves estructures arquitectòniques més resistents i econòmiques.
Descripció i Anàlisi Formal
Estil
La Revolució Industrial produí una revolució arquitectònica que comportà l'ús de nous materials (ferro, acer, formigó armat, etc.) i que fou afavorida també per la ideologia racionalista de les classes dirigents. Els enginyers van propugnar la utilització d'aquests nous materials, mentre que els arquitectes hi eren refractaris i continuaven fent servir els tradicionals, que aviat es comprovà que no oferien les mateixes possibilitats.
Eiffel, abans d'idear la torre que porta el seu nom, era un jove enginyer ja famós pels seus ponts i per ser el responsable de l'estructura metàl·lica de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York i de les rescloses del Canal de Panamà.
La novetat formal de la Torre Eiffel acostumà al públic a un nou gust estètic que es manifestà en l'acceptació dels nous materials industrials, l'exhibició de l'estructura de suport, que deixa de ser progressivament amagada amb decoració sobreposada sense cap altra funció que la decorativa. És una estètica que exalta la bellesa del progrés tecnològic i que abandona els estils historicistes dominants.
Sistema Constructiu
Els progressos de la siderúrgia al segle XIX i la resistència dels nous materials i tècniques com el ferro forjat, van possibilitar una construcció com la Torre Eiffel, impensable anys abans.
La torre, de 305 m d'alçada, és una estructura que avui dia arriba a les 10.100 tones de pes, formada per prop de 18.000 peces de ferro, i que necessità de 2,5 milions de reblons per mantenir-se ferma. S'aixeca sobre quatre pilars de grans dimensions i quatre arcs enormes que s'hi recolzen.
El mateix Eiffel comentava sovint que l'entramat de bigues obeïa a la necessitat de donar estabilitat a la torre enfront dels vendavals, però de ben aviat el seu disseny fou considerat un prototip de simetria.
Destaca el càlcul meticulós perquè totes les peces prefabricades encaixin a la perfecció. Requereix 5 tones de pintura cada cinc anys per evitar la corrosió del ferro i la meitat dels reblons són prescindibles en el manteniment de l'estructura, però actuen com a mecanisme de seguretat.
Espai Exterior i Interior
Les seves característiques tan peculiars fan que sigui impossible de distingir entre l'interior i l'exterior d'aquesta construcció.
Els quatre pilars situats en el que serien els vèrtexs de la seva planta quadrada, a mesura que s'alcen es corben cap a l'interior per acabar convertint-se en un únic element; el traçat piramidal que en resulta potencia la sensació de verticalitat.
La torre consta de tres plataformes o pisos: el primer a 57 metres de terra, el segon a 115 m, i l'últim, que és un mirador envoltat de vidres amb capacitat per aproximadament 800 persones, a 274 m.
L'ascensió a les plataformes es pot fer tant amb ascensor com mitjançant les costerudes escales metàl·liques.
Relació amb l'Entorn
La Torre Eiffel és el monument més alt de París, i es divisa des de qualsevol lloc de la ciutat. La seva ubicació, a prop del riu, a l'ampli parc dels Champs de Mars, li permet una integració urbanística excel·lent.