Transformacions Globals Post-Guerra: Drets, Economia i Descolonització
Martin Luther King i el Moviment pels Drets Civils
A partir dels anys 40, sorgeixen moviments afroamericans liderats per Martin Luther King Jr. i Rosa Parks. Aquests moviments van aconseguir abolir lleis discriminatòries contra els afroamericans als EUA. Durant els anys 60, el president John F. Kennedy va abraçar les lleis anti-segregació. Es van implementar les *accions afirmatives* (positive actions), mesures que buscaven la igualtat i combatre la discriminació. Va ser una llarga lluita no violenta per aconseguir els drets civils dels que no en tenien.
Un moment clau va ser el Boicot d'Autobusos de Montgomery el 1955, quan Rosa Parks es va negar a cedir el seu seient a un blanc i va ser arrestada. Durant 381 dies, líders afroamericans van organitzar un boicot com a forma de protesta contra la segregació de negres i blancs als autobusos públics. El moviment pels drets civils va finalitzar el 1968 amb l'assassinat de Martin Luther King.
Keynes i l'Estat del Benestar
El 1944, la Conferència de Bretton Woods va ser una trobada internacional crucial per decidir el marc econòmic després de la Segona Guerra Mundial. L'objectiu era crear un *Estat del Benestar* basat en el lliure mercat, la regulació i els drets socials. L'economista John Maynard Keynes va ser fonamental en la creació del Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial, institucions que atorgaven préstecs i proposaven el dòlar com a moneda de referència global.
El 1948, es va crear l'Organització Internacional de Comerç (posteriorment GATT i OMC), que regulava els fluxos comercials entre països. L'Estat del Benestar promulgava la plena ocupació laboral, l'estimulació de la demanda i la intervenció dels poders polítics en el lliure mercat. També va establir un sistema impositiu redistributiu de la renda, on qui guanyava més aportava més a la societat. Es van desenvolupar serveis de cohesió social com la salut pública i l'educació obligatòria. Aquest nou model suposava una economia i una societat amb llibertats al mercat econòmic, però regulades pels poders públics. Va contribuir a la creació d'una classe mitjana que va reduir els problemes socials, sent fonamental per al desenvolupament econòmic europeu durant els anys 50 i 70.
Descolonització Britànica i Naixement d'Israel
Durant el segle XIX i principis del XX, la Gran Bretanya (GB) era la major potència d'Europa i tenia un control extens a Àfrica i Amèrica. Després de la Segona Guerra Mundial, el Regne Unit es va empobrir i va perdre força per controlar les seves colònies. La creació de les Nacions Unides va reforçar la idea de l'autodeterminació de les colònies. A més, les potències colonials havien de pactar amb les tribus locals per controlar el país, i en un moment donat, aquestes tribus van voler la independència.
Gran Bretanya va reconèixer que era impossible que 300.000 britànics controlessin 400 milions d'indis, i van trobar una sortida raonable a les exigències de la població. El 1947, la independència de l'Índia va comportar una ruptura entre musulmans i hindús. Pakistan va quedar dividit en Pakistan Occidental (musulmà) i Pakistan Oriental, mentre que l'Índia es va constituir com a república federal i Sri Lanka també va obtenir la seva independència. Es va crear la Commonwealth, una associació on les antigues colònies es relacionaven amb l'antiga potència colonial.
La independència de Palestina també va ser part de la descolonització britànica. Va sorgir el sionisme, un moviment que buscava recuperar el territori palestí per a la creació de l'Estat d'Israel. Els sionistes (jueus) van començar a emigrar cap a Palestina comprant territori. El 1917, la Declaració Balfour va expressar el suport de Gran Bretanya a la creació d'un *llar nacional per al poble jueu* a territori palestí. Això va donar lloc al conflicte israelià-palestí. Després de l'Holocaust, les Nacions Unides van recolzar la creació de l'Estat d'Israel a Palestina el 1948.
La Conferència de Bandung i el Moviment No-Alineat
La Conferència de Bandung, celebrada a Indonèsia el 1955, va ser la primera gran conferència que va agrupar països recentment independitzats. Hi van participar un total de 29 països, principalment d'Àsia, països àrabs i Àfrica. Va ser una conferència amb principis inspiradors que va desafiar la visió d'un món bipolar dominat per l'hemisferi nord. Va ser un nou moviment dels països del Sud Global que volien tenir veu pròpia al món.
Líders destacats incloïen: Gamal Abdel Nasser (Egipte), Ho Chi Minh (Vietnam), Zhou Enlai (Xina), Sukarno (Indonèsia) i Jawaharlal Nehru (Índia). Aquesta conferència va unir països que accedien a la independència i buscaven trencar el control de les potències occidentals per esdevenir una veu conjunta a l'ONU. De Bandung va sorgir l'anomenat Moviment de Països No-Alineats: països que no s'identificaven ni amb un bloc (capitalista) ni amb l'altre (comunista). Posteriorment, s'hi sumarien països llatinoamericans i Algèria.