Transformacions socials i artístiques (s. XIX–s. XX)

Segona meitat del segle XIX: canvis polítics i culturals

La segona meitat del segle XIX va estar marcada per grans transformacions polítiques i culturals: la unificació d'Itàlia, el reordenament europeu amb la unificació d'Alemanya, la caiguda del Segon Imperi i el començament de la Tercera República a França, i la consolidació dels Estats Units com a potència emergent.

A Espanya, el panorama polític va veure's alterat per la Revolució de 1868, per un canvi dinàstic i per la proclamació de la Primera República i la posterior restauració monàrquica. A tot això se'ls van afegir les transformacions socioculturals, com l'afirmació de la burgesia com a gran consumidora d'activitats culturals i la mercantilització de l'art.

El creixement demogràfic i el desenvolupament industrial van fer replantejar les necessitats urbanístiques de les grans ciutats. En aquesta segona meitat del segle XIX, el centre artístic europeu més important va ser París, que va actuar com a centre creador i receptor de les tendències pictòriques principals.

Altres ciutats europees com Londres, Berlín i Barcelona es van convertir en nous centres artístics amb l'arribada del Modernisme.

Inici del segle XX: crisi, canvis i avantguardes

L'inici del segle XX va quedar marcat per la crisi derivada de la Primera Guerra Mundial (1914–1918), que va provocar profunds canvis polítics, econòmics i socials. Va ser necessari un replantejament de la societat europea i van aparèixer noves dinàmiques culturals i polítiques.

Entre les conseqüències socials i culturals podem destacar:

• Noves modes i la pèrdua d'algunes costums tradicionals.
• Nou paper de la dona en la societat.
• Caiguda dels grans imperis i reconfiguració de fronteres.
• Nombre elevat de baixes i desencant respecte al valor de la vida humana.
• Difusió de les idees marxistes i altres corrents ideològics.
• Els Estats Units esdevenen una potència político-militar.

Després de la guerra, els Estats Units van viure els anomenats «feliços anys vint», que van acabar amb el sobtat crac de 1929. Aquesta crisi es va generalitzar i va fer aflorar el nazisme i altres formes d'extremisme polític davant del pànic i la incertesa de la població.

Això va desembocar en un nou conflicte bèl·lic (la Segona Guerra Mundial) i, en acabar aquest conflicte, el món es va dividir en dos blocs: el bàndol occidental liderat pels Estats Units i el bloc soviètic liderat per la URSS.

Pel que fa a l'art, París, diverses ciutats d'Alemanya i Àustria van ser centres artístics fonamentals; més endavant, Nova York es va convertir en un centre determinant.

Les primeres avantguardes

Les primeres avantguardes es van iniciar cap al 1905, moment en què apareixen dos moviments artístics rellevants: l'fauvisme i l'expressionisme. Aquests moviments qüestionaven les lleis de representació tradicional i van obrir el camí a noves formes d'expressió.

Posteriorment, van sorgir altres corrents d'avantguarda com:

• Cubisme
• Futurisme
• Dadaisme
• i altres experiències que van transformar la concepció de l'art al llarg del segle XX.

Tots aquests processos —polítics, socials i artístics— estan interconnectats i expliquen la complexa transformació d'Europa i altres regions entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX.