La Transició a Catalunya: Autonomia i Recuperació
La singularitat de la Transició a Catalunya
En primer lloc, Catalunya es diferenciava d'Espanya i de la resta de l'Estat perquè la societat civil consolidava una tradició d'associacionisme en agrupacions de caràcter democràtic, reunides per l'Assemblea de Catalunya.
L'oposició al franquisme i la reivindicació nacional
Després, una vegada es van legalitzar les forces polítiques de l'oposició al franquisme per a les eleccions del 1977, es va fer evident que aquestes forces d'esquerres incloïen la reivindicació nacional. Aquestes dues diferències estaven sumades a dos condicionants més que, si bé no eren exclusius de Catalunya, es donaven també en aquesta regió i tenien la seva importància:
- La reforma clerical: Arran del II Concili Vaticà, gran part de l'Església es va posicionar a favor de la pau i la democràcia.
- El desgast del franquisme: A Catalunya, el franquisme no tenia una gran continuïtat generacional i la que tenia no gaudia de prestigi.
El camí cap a l'autonomia
Aquestes característiques de la societat catalana evidenciaven una petició d'autonomia, representada clarament a la manifestació de l'11 de setembre de 1977, coneguda com la “del milió de persones”. Això va dur el president Suárez a entrar en contacte amb Tarradellas, president de la Generalitat a l'exili, perquè posés en marxa el procés autonòmic com a president provisional.
L'Estatut i la Constitució
La redacció de l'Estatut d'Autonomia va ser realitzada pels partits guanyadors de les eleccions democràtiques del 1977, en un procés paral·lel a la redacció de la Constitució. Catalunya i el País Basc, considerades regions històriques, van obtenir l'aprovació de l'Estatut el desembre de 1978.
El paper de les esquerres
El pes de les forces polítiques d'esquerres, com el PSUC i el PCE, va ser decisiu durant les eleccions de 1977 i 1979, marcant una diferència important amb altres regions d'Espanya. Per últim, cal dir que el procés autonòmic català va ser el precursor del model que es va estendre a la resta de l'Estat sota el denominat “café para todos”.