La Transició Espanyola: Migracions, Constitució i Política Social

Moviments de Població durant la Dictadura

Durant la dictadura, es donaren els fluxos de població més importants de tota la història d'Espanya. La migració interior va seguir un doble sentit: de les zones agrícoles de l'interior fins a la perifèria industrial i, dins de cada regió, dels nuclis de població més petits als més grans. Les principals zones d'acollida van ser Catalunya, Madrid i el País Basc; i les zones migratòries, Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa i Galícia. A la dècada de 1960, la migració interior s'intensificà, fet que es va mantenir fins al final de la dictadura. La població immigrant s'establí en àrees suburbanes sense infraestructures.

La Migració Exterior

Les causes d'aquesta migració van ser els efectes del Pla d'Estabilització, que provocà molta desocupació, i l'oferta de llocs de treball a l'exterior, motivada per l'onada expansiva de l'economia europea a partir del 1958. La migració interior la van protagonitzar, en general, famílies, mentre que l'exterior afectava fonamentalment homes sols que feien arribar a la família part del sou que guanyaven cada mes. La migració exterior va tenir conseqüències socials i polítiques importants arran del contacte de la població emigrant amb els sindicats lliures i les organitzacions polítiques estrangeres.

Drets i Deures de la Població i la Política Social

• Dret de l'Estat a intervenir en l'economia i a expropiar béns.
• Dret a l'educació dels espanyols.
• Igualtat sexual, religiosa i cultural.
• Dret a la salut i sanitat.
• Dret a l'habitatge.
• Dret al treball.
• Dret de la joventut a participar en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural del país.

LOAPA: Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic

La LOAPA (Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic) pretenia retallar les competències dels estatuts d'autonomia. La majoria dels articles d'aquesta llei, que també va tenir suport del PSOE, van ser declarats inconstitucionals pel Tribunal Constitucional.

La Constitució de 1978

S'aprova el 6 de desembre de 1978 per referèndum.

Principals Acords Polítics de la Constitució

• L'esquerra renuncia a la forma republicana de l'Estat.
• La dreta accepta les autonomies.
• Els nacionalistes catalans accepten el terme Nació Espanyola.
• El PNB no accepta la Constitució, però després l'acata públicament com a fet democràtic.

Parts de la Constitució

• Dogmàtica: principis bàsics, drets fonamentals, principis de política social i econòmica.
• Orgànica: Funcions i garanties dels mecanismes dels poders fonamentals (legislatiu, executiu i judicial), juntament amb funcions fiscals i territorials.
• Reforma constitucional: sistema per introduir reformes.

Part Dogmàtica

• Estat social i democràtic, monarquia parlamentària.
• Estat no catòlic, sinó laic.
• Drets civils de tot tipus (importants: supressió pena de mort i dret al divorci).

Part Orgànica

• La Corona només ostenta el comandament suprem de l'exèrcit, no del Govern.
• Corts Generals integrades pel Senat i el Congrés dels Diputats.
• Divisió de poders: legislatiu, executiu (Govern) i judicial.

Els Pactes Socials

• Situació econòmica i social delicada.
• Els partits havien d'actuar per recuperar Espanya i reduir l'atur.
• Pacte de la Moncloa: reduir la conflictivitat laboral i ampliació de serveis socials, com la creació d'escoles.