Transició Espanyola: Reforma Política i Primeres Eleccions
La Llei de Reforma Política i la seva aprovació
El problema principal de la Llei de Reforma Política era la seva aprovació per les Corts franquistes, tenint en compte que proposava el seu desmantellament i l'establiment d'un procés que havia de portar a la democratització del sistema. No obstant això, Suárez va aconseguir que la Llei fos aprovada per les Corts amb escassa oposició.
La construcció de la democràcia
El camí cap a la democratització es va completar amb una sèrie de decrets que van permetre:
- La llibertat sindical.
- Una amnistia per a delictes polítics comesos durant el franquisme.
- La legalització dels partits polítics (amb l'excepció inicial del PCE, ERC i altres partits d'esquerres).
També es va dissoldre el TOP i es va abolir el Movimiento Nacional i la seva premsa, així com el Sindicat Vertical. Posteriorment, i de manera progressiva, es van anar desmantellant totes les institucions franquistes.
D'altra banda, i per tal de legitimar la successió monàrquica, Joan de Borbó va cedir els drets successoris al seu fill Joan Carles I.
La legalització del PCE i del PSUC, a la qual s'oposaven radicalment els immobilistes i amplis sectors de l'exèrcit, era considerada imprescindible per l'oposició democràtica.
Les primeres eleccions democràtiques (15 de juny de 1977)
Les eleccions generals van quedar fixades per al 15 de juny de 1977 i s'hi va presentar la majoria dels partits que havien vertebrat l'oposició al règim de Franco. A la dreta, el polític i exministre Manuel Fraga Iribarne va crear un nou partit: Alianza Popular. Des del govern es va constituir la Unión de Centro Democrático (UCD), el líder de la qual era Adolfo Suárez.
La jornada electoral es va celebrar amb normalitat i amb una alta participació. El triomf va ser per a la UCD, que va aconseguir 166 diputats; el PSOE va quedar en segon lloc, amb 118. Malgrat que no tenia la majoria al Congrés (format per 350 escons), Adolfo Suárez va constituir el primer govern democràtic d'Espanya després de la Guerra Civil.
Una de les primeres tasques del nou govern va ser la redacció d'una Constitució per establir les bases del nou estat democràtic.
Els Pactes de la Moncloa (octubre de 1977)
Per plantar cara a la crisi econòmica, era imprescindible una entesa entre el govern i els partits de l'oposició. Amb el mateix esperit de consens amb què posteriorment s'abordà la redacció de la Constitució, l'octubre del 1977 les principals forces polítiques van signar els Pactes de la Moncloa. Aquests pactes contenien un seguit d'acords per sanejar l'economia i un programa d'actuació política.
Els seus objectius fonamentals eren:
- Reduir la inflació.
- Posar en pràctica un conjunt de reformes per repartir de manera equitativa els costos de la crisi.
Per controlar els preus, a més de devaluar fortament la pesseta, es va dissenyar una nova estratègia de control de la despesa pública, es va acordar un programa per racionalitzar el consum d'energia i es va pactar una moderació salarial. Els signataris es van comprometre a donar suport a una reforma fiscal i a aprovar un nou marc de relacions laborals per permetre l'agilització de la contractació temporal.