Transport, Comerç i Finances a l'Espanya Industrial
La Construcció del Ferrocarril
El procés d'industrialització a Espanya va ser molt lent a causa de l'escassetat de transports i la manca de compradors.
La construcció del ferrocarril a Espanya es va iniciar amb retard respecte a altres països europeus. La primera línia ferroviària unia Barcelona amb Mataró. La construcció d'una xarxa ferroviària no va començar fins a l'any 1855, amb la Llei General del Ferrocarril.
L'any 1865, Espanya comptava amb uns 4.500 km de vies, i entre 1876 i 1885 es van construir uns 3.000 km més.
La necessitat de construir ràpidament la xarxa ferroviària per desenvolupar el comerç interior va fer que la majoria de materials fossin importats.
La siderúrgia espanyola no podia cobrir la demanda de ferro, i per això, el sector siderúrgic no es va beneficiar de l'augment de la demanda provocat per la construcció del ferrocarril.
La xarxa es va construir seguint una estructura radial, amb centre a Madrid i amb un ample de via superior a la majoria de les línies europees. Això va dificultar els intercanvis amb la resta d'Europa, ja que obligava a transbordar les mercaderies a la frontera, amb l'augment de costos i de temps.
Malgrat aquestes limitacions, el ferrocarril va tenir efectes positius per a l'economia, ja que va afavorir el trasllat de persones i mercaderies, i va contribuir a la formació d'un mercat interior més integrat.
L'Augment del Comerç
La pèrdua del mercat colonial americà a la segona dècada del segle XIX va fer que la producció industrial s'hagués d'orientar bàsicament al mercat espanyol.
El mercat interior va créixer, però hi havia poca demanda. Per defensar-se de la competència estrangera, es van imposar aranzels.
El comerç amb les colònies de Cuba i Puerto Rico es va mantenir força actiu i va ser un mercat molt important per a la producció agrària (vi) i industrial (teixits).
Pel que fa al comerç exterior, en les importacions destacaven el carbó i el cotó en floca, mentre que s'exportaven productes agraris (vi, minerals, oli) i, en menor mesura, teixits de cotó.