El Treball i l'Alienació en la Teoria Marxista

El Treball com a Essència Humana

El que diferencia l'home dels altres éssers vius no és el pensament sinó el treball, la producció dels propis medis de subsistència. L'humà produeix la pròpia vida. Paral·lelament a la producció de la pròpia vida, l'humà produeix la vida de l'altre a través de la procreació.

El Treball

Per treball cal entendre una activitat humana que, per mitjà d'instruments, transforma la naturalesa en productes capaços de satisfer determinades necessitats.

• Natural: En principi, el treball és la lluita de l'home amb la naturalesa.
• Social: Quan Marx analitza el treball en la societat capitalista, el qualifica de treball “alienat”. El treball és l'activitat específicament humana.

Instruments o Medis de Treball

Tot allò que l'home interposa entre ell i la naturalesa per tal de transformar-la en un producte.

Mode de Producció

Per caracteritzar una època econòmica no interessa el que es fa, sinó com es fa. El mode de producció es caracteritza per les relacions socials de producció i la classe de forces productives (treballadors i els instruments de treball).

Valor i Mercaderies

Totes les mercaderies tenen associada alguna cosa que és interpretable en termes d'equivalència.

• El valor d'ús d'un objecte es fonamenta en la utilitat que li atribuïm, que fa d'ell una cosa desitjada, utilitzada i consumida.
• El valor de canvi d'un objecte es determina d'acord amb el treball necessari per a produir-lo.

Dos tipus de valor de canvi:

• El valor real, que és el més permanent.
• El valor de mercat.

La Força de Treball

La força de treball, com a mercaderia que és, es compra i es ven en el mercat de treball, també té un valor d'ús i un valor de canvi: Cal analitzar aquesta mercaderia especial que és la força de treball, ja que en la seva especificitat hi ha el nucli i el secret del mode de producció capitalista.

Plusvàlua

El que tenen en comú totes les mercaderies i les fa equivalents és el treball, o, millor dit, la quantitat de temps de treball socialment necessari per a produir-les. La diferència entre aquests dos elements és el que Marx anomena plusvàlua, que es defineix com l'excés de benefici aportat pel treball, que no retorna al treballador, sinó que es fa seu el propietari dels mitjans de producció.

Capital i Contradiccions del Capitalisme

El capital són plus-vàlues acumulades, i les plus-vàlues són només treball realitzat i no cobrat per l'obrer. L'origen de les seves contradiccions: mentre la producció és fonamentalment social, l'apropiació del producte és privada. Entre les classes socials hi ha antagonismes, contradiccions. A nivell de classes, la contradicció més important és la que es dóna entre els propietaris privats dels medis de producció –capitalistes- i els productors de capital però que no en són propietaris –obrers. Per aconseguir la superació del capitalisme és necessari passar per les tres fases del procés revolucionari: l'etapa democràtica, l'etapa socialista i l'etapa comunista.

L'Alienació

Marx empra aquest mot per referir-se al fet que l'obrer se sent "cosificat" –convertit en cosa- i aliè al treball que realitza. Per extensió, també significa "deixar de ser un mateix", "sentir-se estrany a si mateix". L'obrer, per sobreviure, només ho pot fer alienant-se, és a dir, posant al mercat la seva força de treball i venent-la com una mercaderia més. L'alienació, segons Marx, és la situació de l'home en el capitalisme, quan deixa de ser subjecte i esdevé objecte, producte que es pot comprar i vendre.

Tipus d'Alienació

• Alienació econòmica
  • L'obrer s'aliena en el producte del seu treball.
  • La divisió del treball augmenta l'alienació del treballador.
  • L'obrer no se sent lliure, no es pertany a ell mateix, sinó que pertany al capitalista per a qui treballa.
• L'alienació provoca que l'home se senti estrany a ell mateix com a espècie.
• Els diners.
• Alienació religiosa. L'alienació neix del fet de cercar un paradís fictici en el més enllà i resignar-se davant de les condicions miserables del món real.
• Alienació política. La política burgesa, lluny de representar els interessos dels obrers, només persegueix la justificació del poder polític burgès.
• Alienació social. L'existència de classes socials que s'oposen entre si. Marx descobreix, així, l'existència d'una alienació social, encara més profunda que l'alienació política.
• Alienació filosòfica: s'imposa el pas de la teoria a la praxi per tal de resoldre aquesta alienació.