Tresors de l'Art Romà: August, Marc Aureli i Pont del Diable

August de Prima Porta

Fitxa tècnica

• Autor: Desconegut (encàrrec imperial)
• Cronologia: c. 20 aC - 15 dC (probablement còpia en marbre d'un original en bronze posterior al 20 aC)
• Tipologia: Escultura exempta, retrat imperial dempeus
• Materials: Marbre de Paros (originalment policromada)
• Estil: Romà imperial (influència del classicisme grec)
• Tema: Commemoratiu, propaganda imperial
• Localització: Museus Vaticans, Ciutat del Vaticà (descoberta a la Vil·la de Lívia, a Prima Porta)

Descripció

L’estàtua d'August de Prima Porta representa l’emperador Octavi August com a Imperator (comandant en cap). La imatge de l’emperador es presenta dempeus i descalç sobre un pedestal, un detall que pot al·ludir a la seva divinització o a un context heroic. Està vestit amb una túnica curta militar (tunica militaris) sobre la qual porta una impressionant cuirassa anatòmica esculpida amb complexos relleus, i un mantell militar (paludamentum) que li envolta la cintura i que sosté amb elegància amb el braç esquerre.

Amb el braç dret aixecat en un gest d'adlocutio (arenga a les tropes o al Senat), transmet una actitud de calma, seguretat i autoritat. Sota la seva cama dreta, com a suport estructural i element simbòlic, hi ha la figura de Cupido cavalcant un dofí. Cupido, fill de Venus, al·ludeix a la llegendària descendència divina d'August i de la gens Júlia de la deessa Venus, reforçant així la legitimitat del seu poder.

L'escultura utilitza el contrapposto, una tècnica heretada de l'escultura grega clàssica (especialment de Policlet), on el pes del cos es recolza sobre una cama mentre l'altra està relaxada, creant un equilibri dinàmic i naturalista. August manté el tors recte alhora que eleva lleugerament el maluc dret i flexiona la cama esquerra.

Aquesta obra mestra de la propaganda imperial tenia com a funció principal la glorificació de la figura de l’emperador, exaltant les seves virtuts militars, la seva pietat i el seu paper com a portador de la pau (Pax Augusta). Els relleus de la cuirassa són particularment significatius: l'escena central mostra la devolució dels estendards romans perduts davant els parts, un important èxit diplomàtic d'August. Aquesta escena està flanquejada per figures al·legòriques i divinitats com el Cel, la Terra (amb la cornucòpia), Apol·lo, Diana, i personificacions de províncies sotmeses, tot simbolitzant l'ordre i la prosperitat restaurats sota el seu mandat.

Estàtua Eqüestre de Marc Aureli

Fitxa tècnica

• Autor: Desconegut
• Cronologia: Segle II dC (c. 175 dC)
• Tipologia: Retrat eqüestre
• Material: Bronze (originalment daurat)
• Estil: Romà imperial (Alt Imperi, època antonina)
• Tema: Commemoratiu, exaltació de l'emperador
• Localització: Original conservat als Museus Capitolins, Roma. Una rèplica es troba a la Plaça del Capitoli (dissenyada per Miquel Àngel).

Descripció

L'Estàtua Eqüestre de Marc Aureli és una obra icònica de l'art romà i una de les poques estàtues eqüestres de bronze de grans dimensions que han sobreviscut des de l'Antiguitat. La seva conservació es deu probablement a la creença errònia durant l'Edat Mitjana que representava l'emperador Constantí I el Gran, el primer emperador cristià, fet que la va protegir de la fosa.

L'emperador Marc Aureli, conegut també com el "filòsof emperador", munta un cavall de pas, representat amb gran realisme i vitalitat, que té aixecada la pota anterior dreta en un gest de moviment contingut i majestuós. L'emperador, més gran que la mida natural, vesteix una túnica i una toga, símbol de la seva condició de ciutadà romà, i està cobert amb un mantell militar (paludamentum) que li cau sobre les espatlles i part del braç esquerre, amb el qual subjecta les regnes.

El tema central de l’escultura és la demostració del poder (potestas) i l'autoritat moral (auctoritas) imperial, així com la magnificència i les virtuts (virtus) del caràcter de l’emperador. A diferència d'altres retrats eqüestres que exalten la força militar, Marc Aureli es presenta sense armes ni armadura. La seva mà dreta estesa, en un gest que pot interpretar-se com d'adlocutio (discurs), de clemència cap a un enemic vençut (figura que originalment podria haver estat sota la pota del cavall) o de benedicció, i la seva expressió serena, barbada i reflexiva, el mostren com un líder savi, humà i pacificador, en consonància amb els seus escrits filosòfics estoics (les Meditacions).

Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)

Fitxa tècnica

• Autor: Desconegut (enginyeria romana)
• Cronologia: Segle I dC (probablement durant el regnat d'August o Tiberi)
• Estil: Romà (arquitectura civil / enginyeria hidràulica)
• Tipologia: Aqüeducte (secció de pont aqüeducte)
• Materials: Pedra calcària local daurada (marès), tallada en grans carreus (opus quadratum) units en sec (sense morter).
• Localització: A uns 4 km al nord de la ciutat de Tarragona (antiga Tàrraco), Catalunya, Espanya.

Descripció

L'Aqüeducte de les Ferreres, més conegut popularment com el Pont del Diable, és una de les construccions més emblemàtiques i millor conservades de l'enginyeria romana a la península Ibèrica. Formava part d'un complex sistema hidràulic que transportava aigua des del riu Francolí fins a l'antiga ciutat de Tàrraco, capital de la província Hispania Citerior Tarraconensis, cobrint una distància de més de 10 km.

Estructura

Aquesta monumental secció de l'aqüeducte que salva la vall té una longitud aproximada de 217 metres i una alçada màxima de 27 metres. Està construït amb grans carreus de pedra calcària local, d'un to daurat característic, assemblats en sec (opus quadratum), és a dir, sense utilitzar morter per unir-los, la qual cosa demostra la gran precisió tècnica dels constructors romans.

El pont consta de dues fileres d'arcades de mig punt superposades:

• La filera inferior compta amb 11 arcs.
• La filera superior en té 25.

Els arcs tenen una llum (amplada) d'aproximadament 6,30 metres i els pilars una secció d'uns 2,40 x 1,80 metres. A la part superior del pont es troba el canal per on circulava l'aigua, anomenat specus, que estava revestit d'opus signinum (un morter hidràulic impermeable).

Llegenda del Pont del Diable

El nom popular de "Pont del Diable" prové d'una antiga llegenda que intenta explicar la seva grandiosa i aparentment impossible construcció:

Segons la tradició, el mestre d'obres encarregat de construir l'aqüeducte estava desesperat perquè tot el que construïa durant el dia, queia durant la nit o era destruït per les dificultats del terreny i els temporals. En un moment de frustració, va exclamar que una obra de tal magnitud només la podria fer el mateix diable.

El diable se li va aparèixer i li va proposar un tracte: ell construiria el pont en una sola nit, deixant-lo perfectament acabat abans del cant del gall, a canvi de l’ànima del primer ésser viu que creués el pont o, segons altres versions de la llegenda, que begués de l’aigua que hi passaria. El constructor, angoixat, va acceptar.

L’endemà al matí, tal com havia promès, el pont estava sòlidament construït. Però el mestre d'obres, ple de remordiments i buscant una manera d'enganyar el diable, va tenir una idea astuta. Abans que cap persona el creués, va fer passar un ase (en algunes versions, un gat o un altre animal) per sobre del pont (o el va fer beure de l'aigua del canal). D’aquesta manera, l’ànima de l’animal va ser la recompensa obtinguda pel diable, i el constructor va salvar la seva ànima i la dels habitants de Tàrraco, que van poder gaudir de l'aigua portada per l'aqüeducte. La llegenda, comuna a molts ponts antics, reflecteix l'admiració i el misteri que aquestes grans obres d'enginyeria suscitaven en la població.