Tribunal de Justícia de la UE: funcions, recursos i qüestions prejudicials

Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)

T12: 1. Tribunal de Justícia (TJ) interpreta i controla la legalitat del dret de la Unió Europea. Resol litigis entre Estats membres, institucions i particulars. Té funció constitucional en aplicació del dret de la UE. Està compost per 27 jutges i 11 advocats generals, ambdós designats d'un comú acord pels governs dels Estats membres. El mandat és de 6 anys, amb possibilitat de renovació. Els advocats generals assisteixen el Tribunal en la presentació de dictàmens jurídics imparcials i independents sobre els assumptes que els són assignats.

El Tribunal General (TG) és un òrgan de primera instància i és competent per conèixer els recursos de casació contra les seves decisions davant el TJ. Està compost per 44 jutges, designats d'un comú acord pels governs dels Estats membres. El mandat és de 6 anys, amb possibilitat de renovació. No existeixen advocats generals al TG.

Ambdós tribunals poden actuar en Ple, en Gran Sala (15 membres) o en Sales (3 o 5 membres), en funció de la situació.

2.1 Recurs d'anulació (art. 263 TFUE)

S'empra per anul·lar actes jurídics de les institucions de la UE. Pot dirigir-se contra actes legislatius, reglamentaris (que afecten directament i no inclouen mesures d'execució) o actes resolutius que afecten directament a un subjecte o grup de subjectes.

Termini per interposar: 2 mesos des de la publicació al DOUE o des de la notificació de l'acte. No es dirigeix contra actes no jurídics, de tràmit, confirmatoris ni de dret primari.

Interposició segons l'objecte:

• TJ: quan qui recorre és un Estat membre o recorre contra actes legislatius o reglamentaris del Parlament Europeu o del Consell. Els recursos contra actes administratius sobre ajudes d'Estat o en assumptes de lliure competència es dirigeixen al TG. També és competent quan una institució de la UE impugna actes d'altres institucions de la UE (per exemple, el Parlament contra la Comissió).
• TG: recurs presentat per un Estat membre contra actes de la Comissió o del Banc Central Europeu. També es presenta per particulars contra actes de les institucions de la UE que siguin destinataris o els afectin directament. Les persones físiques o jurídiques poden recórrer directament si els afecta directament i no inclou mesures d'execució; en cas contrari, poden recórrer indirectament a través de l'excepció d'il·legalitat.

Motius: incompetència, vicis substancials de forma, violació dels Tractats o de qualsevol norma jurídica relativa a la seva execució, o desviació de poder (ús de competències atribuïdes a la UE per a finalitats diferents de les previstes).

Efectes: si s'estima el recurs, l'acte s'anul·la i s'expulsa de l'ordenament jurídic amb efectes erga omnes, com si mai no hagués existit. Excepció (art. 264 TFUE): el TJ pot permetre que els efectes de l'acte anul·lat persisteixin per raons importants de seguretat jurídica. Si l'anul·lació és per motius formals, cal corregir el defecte. Si es desestima per un acte legislatiu, es pot plantejar un nou recurs amb nous arguments mitjançant l'excepció d'il·legalitat o la qüestió prejudicial. Un acte d'execució desestimat té efectes de cosa jutjada, i l'acte esdevé ferm.

2.2 Excepció d'il·legalitat (art. 277 TFUE)

Recurs indirecte que permet impugnar un acte resolutiu amb destinatari específic, al·legant que l'acte és contrari al dret de la UE perquè l'acte legislatiu o reglamentari que el sosté és il·legal. S'impugna l'acte resolutiu qüestionant la legalitat de la norma que el sustenta. Si el TJ l'estima, anul·la l'acte resolutiu però no l'acte legislatiu o reglamentari. La institució de la UE ha de modificar l'acte legislatiu o reglamentari considerat il·legal dins d'un termini raonable.

2.3 Recurs per omissió (art. 265 TFUE)

Qüestiona el fet que una institució de la UE no hagi actuat. Es interposa davant el TJ contra una institució de la UE (per falta d'actuació del Consell, el Parlament, la Comissió o el BCE) o un Estat membre contra la inacció del Consell, el Parlament o de tots dos. El TG coneix els recursos per omissió formulats per un Estat membre contra la inacció de la Comissió o del BCE, o front a recursos interposats per una persona física o jurídica.

Els particulars poden recórrer quan: hi hagi omissió d'un acte resolutiu que els afecti directament i individualment; o hi hagi omissió d'un acte legislatiu o reglamentari que els afecti directament sense mesures d'execució.

2.4 Recurs per incompliment (arts. 258 i 259 TFUE)

Permet al TJ (en primera instància) verificar si un Estat membre compleix les obligacions establertes en el dret de la Unió. Estan legitimats per interposar-lo la Comissió i els altres Estats membres. S'admet quan qui l'interposa assumeix la càrrega de provar l'incompliment. L'Estat acusat només pot defensar-se si demostra una impossibilitat total de compliment, sense excuses polítiques, socials o legals.

Fase administrativa prèvia: la Comissió inicia amb una carta d'emplaçament, donant a l'Estat membre l'oportunitat de respondre dins del termini. Rebuda la resposta, la Comissió analitza i formula un dictamen, i dona un termini a l'Estat membre per complir. Si l'Estat membre compleix, no hi ha recurs. Si compleix fora de termini, la Comissió pot interposar un recurs per determinar responsabilitats. Si persisteix l'incompliment, la Comissió interposa el recurs, que ha de coincidir amb el denunciat en el dictamen. Finalment, el TJ fixa un termini màxim perquè l'Estat membre s'ajusti i compleixi el dret de la UE. Si l'incompliment es reitera, el TJ pot fixar multes.

Responsabilitat per incompliment: quan una sentència del TJ estima el recurs per incompliment, pot donar lloc a responsabilitat, permetent sol·licitar sancions per la no execució de les sentències condemnatòries. La Comissió supervisa l'execució en un termini raonable (art. 260 TFUE), i pot sotmetre l'assumpte davant el TJ, sol·licitant el pagament d'una quantitat fixa o imposant multes coercitives. Aquest procediment es regula al Reial Decret 515/2013.

2.5 Qüestió prejudicial (art. 267 TFUE)

Control jurisdiccional descentralitzat en cada ordre jurisdiccional nacional. Permet als tribunals nacionals consultar el TJUE sobre la interpretació o validesa del dret de la UE (dret primari, secundari i terciari). Es planteja dins d'un procés nacional, suspenent-lo fins a la seva resolució. Si sorgeixen dubtes sobre la interpretació del dret de la UE, el tribunal pot consultar el TJUE. La decisió de plantejar la qüestió és independent de les parts; un cop formulada, aquestes no hi participen.

Límits: el TJUE decideix sobre la validesa de les normes del dret de la UE però no les anul·la; té capacitat de reformular les qüestions plantejades; no aplica el dret de la UE al cas concret, perquè és responsabilitat del tribunal nacional; proporciona criteris d'interpretació; i no interpreta el dret intern dels Estats membres, perquè correspon al tribunal nacional segons el seu judici de rellevància (necessitat per al dret intern). Si un òrgan jurisdiccional té dubtes sobre la validesa del dret de la UE, ha de plantejar la qüestió prejudicial només si la seva decisió no pot ser impugnada amb més recursos interns.

Tramitació i efectes: la qüestió prejudicial es pot plantejar en qualsevol moment abans de dictar sentència, mitjançant un auto, en qualsevol instància. El contingut el determina l'òrgan jurisdiccional, no les parts. Després de resoldre, la sentència del TJ vincula el jutge nacional i té força obligatòria general, tot i que la seva eficàcia temporal pot ser limitada en casos de raons imperioses de seguretat general.