Trienni Liberal (1820-1823): Reformes, Conflictes i Caiguda
El Trienni Liberal (1820-1823)
L’1 de gener de 1820, Rafael del Riego, al capdavant d’una companyia de soldats, es va revoltar i va recórrer Andalusia proclamant la Constitució de 1812. La passivitat de l’exèrcit, l’acció dels liberals en les ciutats principals i la neutralitat dels pagesos (llauradors) van obligar Ferran VII a acceptar la Constitució. Immediatament es va formar un nou govern que va proclamar una amnistia i va convocar eleccions a les Corts.
L'Obra Legislativa i les Reformes Liberals
Els resultats electorals van donar la majoria als diputats liberals, que van iniciar una important obra legislativa. Van restaurar la llibertat d’indústria, l’abolició dels gremis, la supressió dels senyorius jurisdiccionals i de les primogenitures, i la venda de terres dels monestirs. Van establir la disminució del delme i reformes en el sistema fiscal, el Codi Penal i l’exèrcit.
Van impulsar també la liberalització de la indústria i el comerç, amb l’eliminació de les traves a la lliure circulació de mercaderies, potenciant així el desenvolupament de la burgesia. Finalment, van iniciar la modernització política i administrativa del país. Es van formar ajuntaments i diputacions electius i es va desenvolupar la Milícia Nacional, formada per les classes mitjanes urbanes, amb la finalitat de garantir l’ordre i de defensar les reformes constitucionals.
L'Oposició a les Reformes
La Monarquia i el Dret de Vet
Aquestes reformes van suscitar ràpidament l’oposició de la monarquia. Ferran VII va paralitzar les lleis que va poder, recorrent al dret de vet, i va conspirar contra el govern buscant recuperar el seu poder per mitjà de les potències absolutistes a Espanya.
El Descontentament dels Pagesos i l'Església
Les noves mesures liberals del Trienni van provocar el descontentament dels pagesos (llauradors), ja que, tot i que s'abolien els senyorius jurisdiccionals, no se'ls facilitava l'accés a la terra. A més, la situació econòmica era complexa:
- No es va produir una rebaixa substancial dels impostos.
- La monetarització de les rendes i dels delmes (abans pagats amb productes agraris) obligava els agricultors a aconseguir diners amb la venda dels seus productes.
- Resultava difícil vendre a bon preu els productes i reunir la quantitat de diners necessària per a pagar les noves contribucions.
La noblesa tradicional i l'Església, perjudicades per la supressió del delme i per la venda dels béns monacals, van impulsar la revolta contra els governants del Trienni.
La Divisió Interna dels Liberals
Les tensions es van produir també entre els mateixos liberals, que es van dividir en dues tendències:
- Els moderats: Partidaris de reformes limitades que no perjudiquessin les elits socials.
- Els exaltats: Que plantejaven la necessitat de reformes radicals i més profundes.