El triomf del Front Popular i les eleccions de 1936

El triomf del Front Popular

Les eleccions de febrer del 1936

Per presentar-se a les eleccions legislatives, els partits catalanistes d’esquerres es van haver d'agrupar en el Front d’Esquerres. El seu programa polític consistia en:

• Proclamar l’amnistia per als presoners polítics dels Fets d’Octubre de l’any 1934.
• Recuperar l’Estatut d’Autonomia i la Generalitat.
• Aprovar la Llei de contractes de conreu.

A més, donaven suport al Front Popular, una coalició que agrupava republicans d’esquerres, socialistes i comunistes de tot l’Estat que pretenien retornar al sistema polític reformista anterior. D’altra banda, els partits de dretes es van agrupar en el Bloque Nacional, format per la CEDA, republicans de dretes, monàrquics i tradicionalistes.

El Front Popular va sortir guanyador en les eleccions i el Bloque Nacional va perdre el suport. A Catalunya, el Front d’Esquerres va ser la força més votada. El nou govern va ser dirigit pels republicans d’esquerres; finalment, Manuel Azaña va ser nomenat president de la República i Santiago Casares Quiroga va ser designat cap de govern.

L'acció de govern del Front Popular

El Front Popular va començar la seva acció realitzant noves reformes, com ara la concessió de l’amnistia per als presoners polítics. Aviat va aparèixer una forta oposició en contra del Front Popular: els propietaris agrícoles es van oposar al govern, moltes empreses van tancar i l’Església va iniciar una campanya en contra del nou executiu.

A Catalunya, es va recuperar la Generalitat i les seves institucions, i es va tornar a aprovar la Llei de contractes de conreu. Lluís Companys va ser restituït com a president de la Generalitat.

Cap al cop d’Estat

A Espanya hi havia un clima de violència social i política que va afavorir diversos intents de cop d’Estat. Al principi, aquestes conspiracions militars van tenir poc suport, fins que el general Emilio Mola en va assumir la direcció.

Aquesta futura dictadura va rebre el suport de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista, ja que mantenien bones relacions i s'ajudaven mútuament. Finalment, a Madrid, l'assassinat de José Calvo Sotelo a mans d'un grup d'esquerrans va ser el detonant que va originar la Guerra Civil.