Trobadorisme Català i Orígens de la Literatura Romànica
Trobadorisme i Literatura Catalana Medieval
Els Nostres Trobadors
Guiyem Cabestany
(Final segle XII - 1212) Les biografies provençals el van fer protagonista d'una llegenda: es va enamorar d'una dama noble casada i va ser correspost per ella, però van ser descoberts pel marit. Aquest va trobar Cabestany un dia que passejava sol pel bosc, el va matar, li va treure el cor i el va donar a menjar a la seva dona; en saber-ho, ella es va suïcidar. El seu poema més cèlebre és la cançó Lo dous cossire.
Guiyem d'Berguedà
(1130 - 1196) Va tenir una existència agitada, envoltada d'amors il·lícits i dedicada a combatre els seus veïns. Els poemes més extraordinaris d'aquest autor són el Plany per la mort d'en Ponç de Mataplana.
Cerveri de Girona
(1259 - Final del segle XIII) El trobador amb més obra conservada. Bona part de la seva obra té un caràcter moralitzador.
Els Inicis de la Literatura Catalana
La literatura catalana forma part del conjunt de les literatures romàniques.
El procés de formació de les llengües romàniques va ser desencadenat per la caiguda de l'Imperi Romà. Europa va quedar dividida en un mosaic de regnes germànics. El llatí parlat en cadascuna d'aquestes zones, separades i aïllades entre si, va evolucionar i es va diversificar. El procés de disgregació del llatí va ser doble:
- D'una banda, el llatí parlat es va allunyar de l'escrit.
- D'altra banda, les diferents varietats del llatí parlat es van allunyar les unes de les altres.
Al voltant dels segles IX-X les llengües romàniques actuals ja estaven plenament formades.
El Signe Lingüístic
El signe lingüístic és l’associació, particular i inseparable, d’una grafia i d’una imatge acústica (“el significant”) amb un concepte o imatge mental (“el significat”). També es designa un element de la realitat (“el referent”).
El signe lingüístic presenta tres característiques principals:
- És arbitrari, perquè no hi ha cap relació lògica entre el significant i el significat de les paraules.
- És lineal, perquè els elements que el componen, les “grafies”, es manifesten l’un rere l’altre dins d’una mena de cadena ordenada.
- És immutable des del punt de vista sincrònic, però mutable des del punt de vista diacrònic.