Trobadors, Amor Cortès i el Misteri d'Elx: Literatura Medieval
Els Trobadors i la Poesia Culta a Occitània
A l'edat mitjana floreix, a Occitània, un tipus de poesia que iniciarà una important tradició. Es tracta de la primera poesia culta d'Europa no escrita en llatí, sinó en occità.
Aquest nou tipus de poesia s'anomena trobadoresca perquè és composta per un poeta que rep el nom de trobador i que sol acompanyar els seus poemes d'una música, perquè siguin cantats. En contraposició al trobador hi hauria el joglar, aquell que canta les cançons davant un auditori. La poesia trobadoresca en aquella època era cantada.
Gèneres de la Poesia Trobadoresca
- Cançó: El tema era l'amor i la música sempre era nova.
- Sirventès: Servia per burlar-se d'algú. Es cantava a les places i als carrers per avergonyir la persona que s'atacava.
L'Amor Cortès: Codi de Comportament Medieval
La poesia trobadoresca va ser inventada pels nobles. Durant l'edat mitjana es va crear un codi de comportament que anomenem amor cortès. Aquest codi de comportament establia una sèrie de normes per als amants:
Normes i Requisits de l'Amor Cortès
- L'amant, anomenat hom, per a ser considerat cortès, havia de complir una sèrie de requisits.
- La dama, anomenada midons, només accedia als desitjos del pretendent després de molts patiments i temps d'espera. Eren dones aristòcrates.
- En els poemes dels trobadors, l'amant sempre es dirigeix a la dama com si ell fos un vassall i ella un senyor feudal. Així prometia fidelitat i obediència a la seva estimada.
- Un amant cortès havia d'estimar sense necessitat de contacte carnal.
- L'amor havia de ser adúlter.
Trobadors Destacats de la Corona d'Aragó
El rei Alfons I el Cast, primer rei de la Corona d'Aragó, va ser un protector de la poesia trobadoresca.
- Guillem de Berguedà: Destaca per les seves cançons amoroses i pels seus sirventesos satírics.
- Ramon Vidal de Besalú: És conegut sobretot per Les raons de trobar.
- Guillem de Cervera: És un dels darrers trobadors.
El Misteri d'Elx: Joia del Teatre Medieval
Es tracta de la mostra més important del nostre teatre medieval. Recrea la mort de la Verge Maria.
El Misteri destaca per ser l'última obra de teatre del món que va sobreviure a les normes del Concili de Trento, que prohibien la representació d'obres de teatre dins de les esglésies.
La representació del Misteri té lloc durant dos dies: La Vespra i La Festa.
Estructura de la Representació
La Vespra
La Verge manifesta el desig de morir per poder acompanyar el seu Fill, que es troba al cel. Entra en escena el primer aparell, la Mangrana, que baixa de la cúpula de la basílica amb un àngel dins seu per comunicar a Maria que el seu desig es farà realitat. La Vespra es tanca quan un altre aparell, la Recèlica, baixa del cel l'ànima de la Verge difunta.
La Festa
Comença amb l'adoració que els apòstols fan del cos sense vida de la Verge Maria. Poc després, davalla del cel de nou la Recèlica, que s'emporta el cos de la Verge, la qual, ja a les altures, és coronada com a Reina del cel i de la terra.