La Unificació d'Itàlia: Un Procés Històric Clau
Més tard, a partir de la dècada de 1840, la burgesia del Piemont-Sardenya tenia una clara necessitat de mercat i es va adonar que liderant la unificació d’Itàlia, en podrien treure profit. Per tant, el regne de Piemont-Sardenya fou qui impulsà el procés d’unificació, amb dos “pares” que seran el Rei Victor Manuel II i el primer ministre Cavour.
El procés unificador va començar al 1848, quan el Regne de Piemont-Sardenya va entrar en guerra amb l’imperi austríac per aconseguir annexionar Llombardia i Venècia, però van ser derrotats.
Al 1850, però, Piemont-Sardenya es va aliar amb l’imperi francès de Napoleó III i va tornar a declarar la guerra per segona vegada a l’imperi austríac. Aquest cop la van guanyar i es van poder annexar Llombardia.
Al 1860, un nacionalista romàntic italià que es deia Garibaldi organitzà una expedició promocionada pel Regne Piemont-Sardenya, que s’anomenà camises vermelles. Aquesta expedició té com a objectiu la conquesta del regne de les Dues Sicílies, que estava en mans d’una monarquia borbònica.
Garibaldi desembarca a Sicília i es produeix una revolta de la població en contra de la monarquia. Posteriorment, Garibaldi va creuar l’estret de Messina i desembarcà a la península, on es tornà a produir una nova revolta a Nàpols en contra de la monarquia. Tot plegat va fer que el regne del Piemont-Sardenya es pogués annexar al regne de les Dues Sicílies.
Al 1861, hi ha un referèndum en el qual es consulta al poble de: regne de Piemont-Sardenya, regne de les Dues Sicílies, regne de Llombardia, regne de Mòdena, regne de Parma i regne de Toscana, si volen formar part del regne d’Itàlia. El resultat del referèndum és afirmatiu i aquell mateix any es proclama el Regne d’Itàlia. El seu rei és Victor Manuel II.
Al 1866, l’imperi austríac va entrar en guerra amb Prússia i el Regne d’Itàlia va aprofitar per annexar-se a Véneto. Al 1870, França va entrar en guerra amb Prússia i un altre cop Itàlia es va aprofitar per annexar els Estats Pontificis, així com Niça i Savoia.
El papa va expulsar de l’església a Itàlia i es va tancar al Vaticà. Es va generar una crisi entre el Vaticà i l’estat italià que durà 50 anys (1870-1929). Al 1929, es creà l’Estat Vaticà.