Unió Catalanista i Bases de Manresa: Orígens del Catalanisme

Història21 de des. 20243,21 KB

Unió Catalanista

Des de la direcció de la Lliga de Catalunya es va sentir la necessitat de fundar una entitat que coordinés tots els grups catalanistes comarcals.

1891, Unió Catalanista: federació de tots els grups catalanistes.
Objectiu: propagació d'idees regionalistes i realització d'un programa comú.
Suport important a la Catalunya rural. Federació d'entitats que donava amplitud geogràfica = difusió d'iniciatives.
Aconseguiren despertar la consciència catalana.
Èmfasi en l'obtenció d'un ampli autogovern per a Catalunya (no només descentralització).
Problema: apoliticisme/partidisme.

1892, programa polític: Bases per a la Constitució Regional Catalana.
Recollia els principis del catalanisme polític.
Catalunya com a protagonista de la vida política.
17 articles. Poder regional. Plena sobirania de Catalunya.
Competències de l'Estat Central limitades.
Plena sobirania de Catalunya en: legislació, educació, justícia, ordre públic, moneda, etc.
Oficialitat de la llengua catalana.
Càrrecs públics exercits per catalans.
Servei militar voluntari.
Caràcter arcaïtzant: vinculació Espanya/Catalunya mitjançant pacte de les Corts amb el rei.
Corts per sufragi corporatiu.
Postures tradicionalistes sense futur a una Catalunya industrial.

Irrupció del catalanisme en la vida política.
Desprestigi dels partits dinàstics, incapaços de dur a terme la regeneració política.
Augment de les aspiracions polítiques del catalanisme: líders, cos doctrinari, i base social.
Nova generació d'activistes amb nou programa polític que volen crear un partit polític que es presentés a les eleccions per accedir a l'autonomia.

Fracàs del projecte regenerador del govern Silvela-Polavieja.
Protesta ciutadana del Tancament de Caixes (1899).
Dirigents de corporacions econòmiques de Barcelona (burgesia industrial) creen un grup polític: Unió Regionalista.
Programa: autonomia política i administrativa per a Catalunya.

Escissió dintre d'Unió Catalanista per fundar el Centre Nacional Català (1900).
Joves professionals: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó...
Favorables a la intervenció del catalanisme en la política per la via electoral.

Confluència d'interessos: Unió Regionalista i Centre Nacional Català.
Candidatura unitària a les eleccions de 1901.
"Candidatura dels 4 presidents": encapçalada per Albert Rusiñol, Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaner, Sebastià Torres.
Candidatura catalanista que es va imposar a Barcelona.
Enfrontament entre el catalanisme i el caciquisme.
Els 4 candidats van ser diputats.