La Unió Europea: Societat, Cultura i Evolució Històrica

Trets socials i culturals

Les últimes incorporacions han fet més heterogènia la societat i s'han creat ajudes i programes per beneficiar els ciutadans en àmbits com:

• Educació: Erasmus, Pla Bolonya.
• Sanitat: La targeta sanitària europea facilita l'assistència mèdica a qualsevol país de la UE.
• Treball i política social: Qualsevol ciutadà de la UE té igualtat d'oportunitats i no discriminació per nacionalitat o sexe.

Trets culturals

Existeix una gran diversitat de llengües, tradicions i costums; tot forma part del patrimoni cultural de la UE, que té com a objectiu mantenir-lo. Hi ha 23 llengües oficials; un dels fonaments de la cultura és la diversitat lingüística.

UE: Població i ciutats

Al gener del 2010, la UE comptava amb 501 milions d'habitants. L'augment demogràfic es mantindrà fins al 2040. La densitat és alta, ja que assoleix els 120 h/km².

• Distribució per sexes: És quasi igual entre homes i dones.
• Envelliment: L'edat mitjana és de 40 anys (la mundial és de 29).
• Creixement natural: És baix, amb una taxa de natalitat també baixa, però amb una esperança de vida superior a la mundial.

Els fluxos migratoris provoquen canvis demogràfics: Alemanya té més de 7 milions d'immigrants, Espanya i el Regne Unit en superen els 5 i 4 milions, i França i Itàlia, 3 milions. El percentatge de població urbana és superior al mundial a causa de la industrialització i l'èxode rural. La gran xarxa urbana que està creixent és la mediterrània, amb nuclis espanyols, francesos i italians.

Construcció de la UE

Després de la Segona Guerra Mundial, es va construir una Europa unida. Es va signar el Tractat de Roma i, per tant, es va posar en marxa la Comunitat Econòmica Europea (CEE) o mercat comú. Després de negociacions, el 1992 es va signar el Tractat de Maastricht, on la CEE va passar a anomenar-se UE. La UE està integrada per 27 estats membres que, en conjunt, superen Amèrica en població.

Espanya i la Unió Europea

Durant la dictadura de Franco, Espanya va estar aïllada política i econòmicament. Els primers passos de la UE es van fer sense comptar amb Espanya per tenir un règim no democràtic. Amb la normalització del país i la democràcia el 1978, es va produir l'adhesió a la CEE per transformar l'economia espanyola a comunitària.

En agricultura i pesqueria, Espanya va demanar temps i, el 1986, va entrar en vigor l'adhesió a la Comunitat Econòmica Europea (avui dia UE). L'objectiu era que Espanya recuperés la identitat política i econòmica i assolís nivells de riquesa europeus.