La Unió Monetària Europea: Convergència i Crisi Econòmica
Convergència nominal i real
Per assolir la integració econòmica, es van definir els següents criteris:
- Taxa d'inflació: No superior al +1,5% de les economies més estables.
- Tipus d'interès: No superior a +2 punts de l'interès mitjà dels tres països menys inflacionaris.
- Dèficit públic: No superior al 3% del PIB.
- Tipus de canvi: Respectar els marges de fluctuació del Sistema Monetari Europeu durant els 2 anys previs.
Pel que fa a la convergència real, es van aprovar 11 de 13 països; Bèlgica i Itàlia no van ser admesos inicialment, ja que tenien un deute públic més elevat.
Causes actuals de la crisi
- Desregulació financera.
- Tipus d'interès molt baixos.
- Polítiques de concessió de crèdit generós.
- Bombolla immobiliària.
Conseqüències de la crisi
- Problemes de liquiditat bancària i pèrdua de confiança.
- Augment de l'atur.
- Crisi de les caixes d'estalvi.
- Rescat de països de la zona euro.
- Conseqüències negatives per a l'estat del benestar.
Problemàtica de la UME
Els problemes s'originen en la mala construcció d'aquesta unió:
Criteris de construcció
Es construeix sota criteris de variables nominals i no sota criteris reals. Perquè fos una àrea monetària òptima, hauria de passar el següent:
- Estructures productives menys diferenciades.
- Mobilitat del factor treball.
- Centralització pressupostària.
Problemàtica del deute públic
S'hauria d'intentar fer una unió fiscal i un eurobò comú; així es podrien reduir els interessos a pagar i aconseguir economies més estables.
Modificació del sistema bancari
Cal una supervisió externa de la UE i crear fons de rescat perquè no s'hagi de pagar amb diners públics. El BCE hauria de comprar deute públic, ja que així baixaria la prima de risc i als inversors no els costaria tant invertir en països de la UE.
Polítiques de creixement
Per poder fer més competitiva la UE, s'hauria de baixar la cotització de l'euro, que és elevada i dificulta les exportacions. S'enfoca malament la manera de millorar la competitivitat: s'hauria de baixar el cost unitari per treballador en comptes de baixar el sou.
Fases de la crisi actual i el deute sobirà
La crisi del 2008 presenta 5 fases diferenciades:
- Problemes de liquiditat: Falta de liquiditat en tot el sistema que es destapa als EUA i queda tot paralitzat.
- Intervenció pública en l'economia: La primera als EUA el 2008, destinant 700.000 milions de dòlars perquè l'agència es quedés amb actius de baixa qualitat. A Espanya es crea el FROB i a la UE l'ECOFIN per garantir els dipòsits de la gent al banc.
- Crisi del deute sobirà: L'economia espanyola té problemes per tornar el deute i les primes de risc es disparen, per la qual cosa l'estat espanyol ha de tornar interessos més alts.
- La nova desacceleració del 2011: Inestabilitat pel rescat de Portugal; no hi havia signes de recuperació a la UE.
- Fase de creixement constant: Creixement molt a poc a poc on es redueix el dèficit públic al 6,3%, però el punt feble és que encara és una economia molt endeutada.