L'Univers: Estrelles, Galàxies i Teories Cosmològiques
Venus
Venus té una atmosfera amb CO2 que reflecteix la llum solar. Té un moviment retrògrad i no té satèl·lits.
Galàxies
Les galàxies són concentracions d'estels, gas i pols que es mantenen junts gràcies a la gravitació. Els estels pertanyen a galàxies que, al seu torn, formen part de cúmuls, supercúmuls, etc.
Ptolomeu i el seu model
Ptolomeu situava la Terra al centre de l'univers. Explicava l'alternança entre el dia i la nit i el moviment nocturn de les estrelles, però no explicava el moviment dels planetes ni les estacions de l'any. La seva teoria va ser acceptada fins al segle XVI, quan Copèrnic la va substituir.
Ió
Ió és el satèl·lit de Júpiter més intern. Presenta una activitat volcànica intensa i està envoltat de gas calent amb compostos de sofre.
Llàgrimes de Sant Llorenç
Les Llàgrimes de Sant Llorenç són una pluja de meteors que es produeix cada any quan la Terra travessa la cua d'un cometa. S'observen al voltant del 12 d'agost. Són restes que es cremen i produeixen llum quan travessen l'atmosfera.
Via Làctia
La Via Làctia és una galàxia espiral que conté més de 200.000 milions d'estels i fa més de 100.000 anys llum de diàmetre. Pertany a un cúmul de galàxies.
Efecte Doppler
L'efecte Doppler es produeix quan un objecte emet ones mentre es mou i aquestes es distorsionen. Quan s'aproxima, les ones es comprimeixen, i quan s'allunya, se separen.
Univers en expansió
Totes les galàxies s'allunyen les unes de les altres. Com més lluny es troba una galàxia, més ràpid s'allunya. L'univers s'està expandint.
Big Bang
Segons la teoria del Big Bang, al principi, l'univers estava concentrat en un punt. Perquè es posés en moviment, hauria calgut que es produís una explosió gegantina. Això va passar fa aproximadament 14.000 milions d'anys. La radiació còsmica de fons n'és una prova.
Big Crunch
Segons la teoria de la relativitat, les galàxies frenaran la seva expansió i començaran a contraure's fins a col·lidir. Això és el que es coneix com a Big Crunch.
Big Rip (Gran Estripada)
Segons la teoria del Big Rip, les galàxies s'aniran separant fins a desmembrar-se.
Les estrelles fabriquen elements químics
L'hidrogen (H) és l'element més abundant a l'univers. Les estrelles contenen H i heli (He). Els nuclis d'H es fusionen i formen altres elements químics. El ferro és l'últim element que es forma dins les estrelles. La resta es generen en l'explosió d'una supernova. Tota la matèria que ens envolta està feta amb els elements sintetitzats a les estrelles (som pols d'estrelles).
La vida de les estrelles
Les estrelles es formen en núvols de gas i pols. Quan el núvol és prou gran, es comença a contreure a causa de l'atracció gravitatòria, atraient cap al centre la matèria del voltant. Quan la temperatura és prou alta, els nuclis d'H es fusionen i, de l'enorme quantitat d'energia alliberada, el centre s'il·lumina.