Urbanisme i Arquitectura a la Roma Antiga: La Ciutat Romana
La Civilització Romana: Un Model Urbà
Propagació del Model Urbà Romà
Amb l'extensió del seu domini pels països del Mediterrani, el centre d'Europa i les illes Britàniques, els governadors, magistrats, legionaris, colons i homes de negocis romans intentaren reproduir el model de Roma, reurbanitzant ciutats indígenes a l'estil romà o creant-ne les coloniae. Els romans seguien una planificació urbanística que van repetir amb lleugeres variants. L'agrupació de la població indígena en ciutats era el mitjà més eficaç de controlar-la.
Obres Públiques: Imatge de Poder Imperial
Un segon tret que va caracteritzar la civilització romana va ser el seu imperialisme: Roma va ser una metròpoli que va conquerir i va controlar. El seu poder econòmic els va donar la possibilitat de construir obres públiques de gran envergadura.
Orígens del Sistema Constructiu Romà
Els romans van anar assimilant els models i els sistemes de construcció dels etruscs. Dels grecs, en prengueren els diferents estils arquitectònics. Els romans van adaptar totes aquestes aportacions a la seva mentalitat i necessitats.
La Ciutat Romana: Estructura i Disseny
El Traçat Urbà de la Ciutat Romana
Cal distingir dos sistemes de traçat de les ciutats: el natural i el planificat.
El Traçat Natural (Oppidum)
El model urbà que era habitual en els primitius llogarrets preromans d'Itàlia. Aquest tipus de traçat buscava l'adaptació al medi físic, normalment solia ser un lloc elevat. Es tractava de recintes emmurallats que es designaven oppidum. Estaven construïts en elevacions estratègiques, amb habitatges de planta rodona.
El Traçat Planificat: Cardo i Decumanus
S'havia anat desenvolupant de manera semblant i simultània pel Mediterrani oriental i també en la civilització etrusca. Els romans el van copiar dels etruscs i el van escampar per tot l'Imperi. El disseny d'aquest model responia a un traçat rectangular i quadriculat amb carrers que s'encreuaven formant una xarxa d'insulae. Al cor d'aquesta xarxa hi havia situat el fòrum. Els dos carrers principals, el decumanus maximus, que anava d'est a oest, i el cardo maximus, que anava de nord a sud, anaven a parar a les portes d'entrada a la ciutat.
Edificis i Monuments Públics Romans
Al voltant del fòrum es concentraven edificis que eren símbol de les principals institucions de la ciutat:
- Els temples: Se celebrava el culte de la religió oficial; solien ser de planta rectangular.
- Les basíliques: Espais coberts i amb porxos on es reunien els tribunals de justícia, es parlava de negocis o es passejava, i van servir de model per als temples cristians.
- La cúria: On es reunia l'Assemblea de representants de la ciutat.
- Les tribunes: Per als discursos polítics i dels governants.
- Els mercats: Per a tota mena d'intercanvis.
Les ciutats importants podien tenir més d'un fòrum. Als fòrums es dreçaven els monuments de caràcter honorífic. Els monuments més característics eren els següents:
- Els arcs de triomf: Portes monumentals ornades amb estàtues, inscripcions, relleus i columnes.
- Els obeliscs i les columnes commemoratives: D'alguna gran empresa bèl·lica.
Espais per al Lleure i l'Espectacle
Recintes destinats al lleure: el teatre, l'amfiteatre i el circ.
El Teatre Romà
Va assolir un gran auge la comèdia arran de la progressiva influència cultural grega. Els arquitectes copiaven i adaptaven el tipus de recinte teatral que es feia servir a les ciutats gregues. El teatre romà constava d'una graderia, la cavea, que envoltava l'espai teatral; l'orchestra; i, davant de la cavea, una plataforma, la scaena (escenari), que estava tancada per un mur, el frons scaenae. Hi havia tres portes, per les quals entraven i sortien els actors.
L'Amfiteatre Romà
Es tractava d'un recinte el·líptic format per dos teatres units per l'orchestra. Els amfiteatres constitueixen una edificació típicament romana. L'espai el·líptic resultant al centre és l'arena, on tenen lloc les lluites de gladiadors; també es podia habilitar per representar batalles navals i era l'escenari habitual de les execucions dels condemnats a mort.
El Circ Romà
El circ era el recinte en què se celebraven les curses de carros. Aquest era l'espectacle preferit pels romans. Era un espai rectangular allargat; al centre d'aquest espai hi havia un mur molt llarg anomenat spina.