Urbanisme a Catalunya: Evolució, Reptes i Política Territorial
Els plànols de les ciutats catalanes
Hi destaca sempre el nucli antic, situat en un lloc estratègic. A partir de mitjan segle XIX es construïren els eixamples. Actualment, moltes ciutats segueixen l'expansió en barris perifèrics.
La problemàtica urbana catalana
- La segregació social: La forta immigració dels últims anys ha provocat la saturació dels barris vells de Barcelona i d'altres ciutats, on s'amuntega la població immigrada en habitatges sense condicions i de lloguers irregulars. Per aquestes raons, augmenten la degradació del barri i la problemàtica social, i els seus habitants queden marginats. La conseqüència és la manca de cohesió social i d'igualtat d'oportunitats.
- La mobilitat residencial: Un nombre considerable de famílies es traslladen a habitatges espaiosos situats fora de les zones metropolitanes. Per tant, s'intensifica la mobilitat residencial i es provoca una densificació del trànsit.
- L'impacte ambiental: Nivells de soroll, densitat de trànsit, consum energètic, emissió de gasos, etc. La gestió de residus urbans comprèn la recollida dels residus sòlids urbans de les llars i llocs de serveis, el transport i el tractament. Són traslladats a abocadors, incineradores o ecoparcs. El consum d'aigua més elevat és l'agrari, però les zones urbanes en són també altament consumidores.
La política territorial catalana
Les ciutats de Catalunya tenen un gran dinamisme i la política territorial i els agents urbans poden modificar profundament l'aspecte de zones urbanes. La política territorial catalana va destinada a:
- Frenar el consum de sòl.
- Millorar la cohesió social.
- Protegir el patrimoni urbanístic.
- Millorar els transports públics.
- Connectar de manera eficient Catalunya amb les xarxes urbanes i de transports d'Europa.
Per evitar la segregació social, cal fer una política d'habitatge en barris determinats. La Generalitat ha creat un fons perquè els ajuntaments rehabilitin barris que necessiten una atenció especial. L'any 2007 es van crear les ARE (Àrees Residencials Estratègiques), en les quals el govern pot intervenir directament per construir-hi habitatges.