Què és l'utilitarisme? Felicitat i llibertat segons Mill

Què promou l’utilitarisme?

L’utilitarisme promou la felicitat, entesa com a «màxim bé per al màxim nombre». Tal com ho va formular Mill:

«Conforme al principi de la més gran felicitat, el fi últim en relació amb el qual i pel qual totes les altres coses són desitjables (ja sigui que estiguéssim considerant el nostre bé propi o el d’altri), és una existència lliure de dolor, en la mesura del possible, i tan rica en gaudis com sigui possible».

En altres paraules, la utilitat no constitueix cap finalitat de l’acció humana, sinó només un instrument (un criteri o una eina conceptual) per tal d’arribar a ser feliços.

• La teoria segons la qual la felicitat és l’únic que importa s’anomena hedonisme; aquest és un mot que s’usa de forma més general, en la mesura que resulta més descriptiu i, per tant, més fàcil de considerar objectivament. En tot cas, l’utilitarisme ha discutit sovint si el benestar o la felicitat és una forma de «sentir-se» (no necessàriament de «ser») de forma subjectiva o si necessita una base descriptiva.
• Imparcialitat significa que la felicitat de cada persona realment implicada en una decisió moral compta per igual.

La llibertat individual en Mill

Mill pretén delimitar clarament un domini en què els individus puguin «fer el que vulguin», un domini en què la societat no empri la coacció, ni a través de les lleis, ni —de forma més subtil— mitjançant la pressió de l'opinió pública. Des d'un punt de vista teòric, la qüestió de la llibertat consisteix a trobar la millor línia de demarcació, la frontera més adient per tal de promoure «la felicitat de tots».

Mill recorre a dos principis:

• El principi de la llibertat individual: identifica un àmbit extens d'accions en què l'individu «té tot el dret» de fer el que vol (o el que no vol, que vindria a ser el mateix) i en què la societat «no té dret» a limitar-lo. Així, per exemple, la societat no té dret a prohibir el consum d'alcohol per a ús privat.
• El principi de les circumstàncies específiques del cas: determina, dins les circumstàncies en què la societat té dret a coaccionar, camps específics d'activitat on és millor no actuar perquè s'assoleix millor la finalitat pròpia d'aquest tipus d'activitat deixant fer lliurement els individus, més que no pas manant-los.