L'utilitarisme de J.S. Mill: Llibertat, Ètica i Felicitat

L'utilitarisme de John Stuart Mill

L'utilitarisme és una teoria moral elaborada per Jeremy Bentham i James Mill. En la seva obra, John Stuart Mill realitza tres aportacions fonamentals:

• Critica la teoria utilitarista original.
• Exposa la seva pròpia teoria.
• Presenta i respon a les crítiques rebudes per l'utilitarisme.

L'assaig "Sobre la llibertat"

Aquest és un assaig argumentatiu on Mill justifica les seves idees. El concepte de llibertat del qual parla és modern, és a dir, el mateix que tenim actualment. La llibertat moderna s'entén en tres àmbits principals:

• Llibertat d'expressió: les persones han de poder manifestar allò que pensen i expressar la seva opinió lliurement.
• Llibertat d'acció: una persona ha de poder actuar i portar la seva vida amb total llibertat, però amb un límit: que les seves accions no perjudiquin un altre. En el moment en què això passa, el govern pot intervenir.
• Llibertat de reunió: les persones han de tenir llibertat per associar-se.

Mill trenca amb el concepte antic de llibertat, que era el lliure albir (la idea que els éssers humans, creats per Déu, tenen la capacitat de decidir si actuen bé o no). Així, Mill no se centra en aquesta noció, sinó en la llibertat política, que és la que s'exigeix en els tres àmbits esmentats.

L'ètica: la cerca de la felicitat

Stuart Mill observa la conducta humana i afirma que les persones realitzen accions bones perquè esperen que aquestes els produeixin plaer. El que cerquen, en última instància, és la felicitat. La idea és que actuar bé ens fa feliços.

Per a Mill, el bé s'identifica amb la utilitat. Allò bo és allò útil i, per això, les accions útils són les que ens condueixen cap a la felicitat. Tot el que podem desitjar o buscar no és altra cosa que la felicitat. Per això, les accions morals sempre estaran encaminades a assolir-la. Si perseguim la virtut, el que estem fent és trobar un mitjà que ens condueixi a un únic fi: la felicitat.

Distinció qualitativa dels plaers

Mill distingeix entre dos tipus de plaers:

• Plaers físics: considerats inferiors o més bàsics.
• Plaers intel·lectuals: són més elevats perquè estimulen la ment, els sentiments i la imaginació.

Perquè hi hagi una felicitat humana plena, han d'existir aquests dos tipus de plaers.

Com distingir els plaers superiors?

Com podem saber quins plaers són més importants? Ho podem distingir a partir de l'experiència de persones que han conegut tots dos tipus. Segons Mill:

• Cap ésser humà intel·ligent no admetria convertir-se en un neci.
• Cap persona culta no voldria ser ignorant.
• Cap persona amb sentiments i consciència no voldria ser egoista i depravada.

La felicitat com a fi últim

La felicitat és l'únic fi que marca la vida humana i està formada per un conjunt d'elements diversos:

• Components de la felicitat: salut, virtut, fama, diners, llibertat, etc.
• Mitjans i fins: cada ingredient és alhora un mitjà i un fi. Per exemple, l'acumulació de diners pot passar de ser un mitjà a ser un fi en si mateix. Per a Stuart Mill, quan un mitjà com la virtut es converteix en un fi, representa un progrés per a la societat, ja que és beneficiosa per als altres. En canvi, altres ingredients com la fama no necessàriament beneficien la col·lectivitat.

Voluntat i desig

La moralitat consisteix a obeir la voluntat, sovint sobreposant-nos als nostres desitjos. Per a Mill, la voluntat i el desig són coses diferents:

• El desig és la facultat de les passions.
• La voluntat és la facultat d'actuar.

La voluntat és filla del desig, però amb el temps, a través de l'hàbit, la voluntat pot separar-se del desig i actuar de forma autònoma.