Utilitarisme de J. S. Mill vs Plató: sancions i llibertat

Comparació: utilitarisme de J. S. Mill i Plató

John Stuart Mill defensa l'utilitarisme. Aquest equipara el plaer, l'absència de dolor, la satisfacció i la felicitat amb allò que resulta útil. Mill proposa que la societat i l'Estat s'han de regir per la noció del bé comú, és a dir, la màxima felicitat pel màxim nombre de persones. Un sentiment moral que faci el bé a més gent durant més temps tindrà un valor moral superior. Però això no vol dir que els petits plaers personals siguin dolents: només significa que no són tan valuosos perquè no augmenten la felicitat de tanta gent com es podria fer en l'altre cas.

L'ètica de Mill és conseqüencialista: un acte és tant més bo com millors conseqüències té. En canvi, per Plató la moral és universal i única. La dialèctica porta a la captació de les idees universals del bé i del mal i, per a ell, qui coneix el bé ja no farà el mal. També cal destacar que la raó ha de dominar les passions i, per tant, una acció moral no pot estar determinada pels sentiments.

Sancions i llibertat individual: Mill i Kant

L'utilitarisme de Mill es presenta com una teoria ètica universal, inseparable de la llibertat i de la felicitat, a diferència de la teoria kantiana, que les considerava simples postulats. Mill defensa que la moral i la llibertat estan estretament relacionades amb la cerca de la felicitat col·lectiva.

Mill distingeix entre dos tipus de sancions en referència a l'obligació moral:

• Sancions externes: reforcen la moralitat, però no obliguen; són, per exemple, les lleis, les normes socials i les penalitzacions que imposa la societat.
• Sancions internes: són la consciència moral o el sentiment de simpatia; són els mecanismes interns que porten l'individu a actuar moralment.

Aquesta sanció interna s'ha d'educar, perquè no coincideix igual en tothom (crítica a Kant). La societat ha d'educar els seus ciutadans perquè s'adonin que és millor vetllar pels interessos de tots: això resulta més útil per aconseguir la felicitat. L'important és adonar-nos que només quan actuem tenint en compte la utilitat o el bé general experimentarem la sensació de felicitat interna i ens sentirem bé amb nosaltres mateixos.

Actuem moralment a partir d'unes sancions internes que estan formades per un sentiment de simpatia vers els altres i per les influències socials de l'educació. És només aleshores quan les sancions externes poden servir de suport a l'acció moral. Dit d'una altra manera, les sancions externes —les lleis— no serveixen de res si no es cultiven les sancions internes.

Les accions seran considerades morals per les seves conseqüències (utilitat) i no en base a principis externs o lleis. Això explica per què Mill no segueix Kant: mentre Kant defensa una moral basada en principis formals i deure, Mill valora les conseqüències i la utilitat com a criteri moral fonamental.