L'Utilitarisme de John Stuart Mill: Felicitat, Llibertat i Plaers
El Principi d'Utilitat de John Stuart Mill
La filosofia de Mill es basa en el principi d’utilitat: una acció és correcta quan proporciona el major bé possible a la major quantitat de persones. És necessari calcular el bé i el mal generats per una acció i, segons els resultats, decidir. Un plaer molt gran podria anar acompanyat d’un dolor excessiu.
L’Utilitarisme de Mill basa el valor d’una acció en les conseqüències que aquesta acció té, i el bé és un bé comú anomenat benestar. Hem de triar sempre aquella acció que sembli més probable que produeixi més felicitat. Això s'aconsegueix mitjançant:
- Motivacions internes (coneixement i experiència dins de la societat).
- Fer possible una fàcil convivència humana.
Llibertat Individual i Felicitat com a Fi Suprem
Els interessos de cada individu valen el mateix i, per això, la felicitat és més efectiva quan la societat deixa desenvolupar els individus lliurement. La llibertat individual només es limita a no perjudicar els altres.
La felicitat, segons Mill, és la finalitat suprema i ho justifica afirmant que aquesta és desitjable perquè la gent realment la desitja. Tot allò que desitgem és perquè ens proporciona plaer.
El Paper de la Virtut en l'Assoliment de la Felicitat
Mill fa una distinció entre allò que desitgem i allò que desitgem per poder ser feliços. Per exemple, les virtuts formen part de la felicitat, ja que són el camí per assolir-la.
El camí de la virtut ha de ser après, mostrant que el plaer ens provoca el bé i el dolor ens fa patir. Alhora, hem d'associar les accions correctes a aquelles que proporcionen el major bé possible. Només així s’aconsegueix plaer i absència de dolor.
Plaer, Valoració de les Accions i la Influència d'Epicur
Així, el plaer és considerat desitjable en si mateix i les accions són valorades positivament o negativament en funció del plaer que n’obtenim. Cal assenyalar que Mill segueix la idea d’Epicur sobre la felicitat, considerada la recerca del plaer i l’absència del dolor.
La Jerarquia de Plaers: Superiors i Inferiors
Un altre punt fonamental fa referència a la jerarquia de plaers. No tots els plaers tenen el mateix valor, ja que n’hi ha de superiors (intel·lectuals) i d’inferiors (sensorials). Sempre hem d’optar pels superiors, ja que són els que ens desenvolupen moralment, mitjançant el coneixement i l’educació.
Harmonització Social i el Plaer Comú
Per harmonitzar una societat, s’han de posar en comú tots els interessos dels individus i així obtenir un plaer que sigui, a més d’individual, moderat i social.