Vacunes i Immunitat: Funcionament i Tipus
Vacunes (immunització activa)
Una vacuna és un preparat antigènic de microorganismes complets o d'alguna de les seves proteïnes o toxines que s'utilitza per a la prevenció o reducció de malalties en animals i humans. La tècnica consisteix en inocular-li al pacient els antígens del microorganisme contra el qual es vol protegir (fragments cel·lulars o toxines inactivades). El sistema immunològic formarà anticossos contra aquests antígens, i quan el microorganisme vulgui envair el pacient, abans que es pugui desenvolupar al seu interior, quedarà neutralitzat pels anticossos produïts o pel sistema immune que abans s'ha sensibilitzat, que és capaç de respondre ràpidament.
Sèrums (immunització passiva)
Contenen anticossos. S'inoculen per a conferir al pacient una immunitat passiva contra la malaltia infecciosa.
Immunitat congènita
Deguda a la manca de madurament d'alguna de les cèl·lules implicades en el sistema immunològic.
Immunitat adquirida (per la placenta o de la llet materna)
Per alguna malaltia o desnutrició que implica la maduració de les cèl·lules de la immunitat.
Resposta immunitària cel·lular
Es produeix contra antígens que s'han establert dins d'una cèl·lula de l'hoste. Detecta cèl·lules infectades per virus, cèl·lules mutades i trasplantades, i les destrueix. En ella intervenen els limfòcits Th (tipus Th1) i els Tc.
Resposta immunitària humoral
Es produeix a través de la secreció d'anticossos. Aquests reaccionen amb els determinants antigènics situats sobre els agents patògens en la sang, limfa i líquid intersticial. En aquesta intervenen els limfòcits Th (tipus Th2) i els B (en activar-se es transformen en cèl·lules plasmàtiques secretores d'anticossos).
Limfòcits Th
Paper necessari en la resposta immunitària. S'activen quan un macròfag els presenta un antígen i s'uneixen amb les cèl·lules. Funcions: sintetitzen citosines (per a estimular l'acció de les cèl·lules immunitàries que han estat en contacte amb el mateix antígen que ha col·laborat en la seva activació), estimulen als macròfags (opsonització), estimulen la proliferació i acció dels limfòcits Tc, estimulen la proliferació i la fabricació d'anticossos dels limfòcits B específics per a l'antígen que es reconeix.
Limfòcits Tc
També són activats pel contacte amb cèl·lules infectades per virus que els presenten un fragment d'antígen unit a proteïnes del CMH classe I. Aquests activats produeixen: Interferó (substància que dóna a les cèl·lules major resistència contra les infeccions de determinats tipus de virus) i substàncies que produeixen la mort de les cèl·lules infectades pel virus, com perforina que forma porus en la membrana de la cèl·lula infectada i enzims proteolítics que inicien l'apoptosi que produeix la mort de la cèl·lula.