Valors Ètics: Definició, Bipolaritat i Debat Objectivista vs. Subjectivista
Aproximació als Valors Ètics
Ens passem el dia fent valoracions, utilitzant valors. Doncs bé, què són aquests valors? Els valors són una característica, una propietat o una qualitat que atorguem o captem en una persona, cosa o acció. Es basen en un «reconeixement», captat per via emotiva o afectiva, més que no pas en un «coneixement objectiu» captat racionalment. Aquesta característica és un bé.
Tipus i Característiques dels Valors
Hi ha diferents tipus de valors: útils o pragmàtics, estètics, ètics, espirituals, etc. Tots els valors tenen, a més, una doble característica:
- Són Bipolars: Se’ns presenten sempre en oposats positius i negatius (la bellesa i la lletjor, el bé i el mal, l’agradable i el desagradable, la justícia i la injustícia, etc.).
- Estan ordenats jeràrquicament: Els valors sempre formen part d’una «escala de valors». No tots els valors «valen» igual; hi ha valors superiors i valors inferiors.
Teories sobre l'Escala de Valors
Les teories objectivistes dels valors sostenen que aquesta classificació és fixa i es basa en el valor intrínsec dels valors mateixos. En canvi, des d’una posició subjectivista o relativista, es mostra que aquesta taula o escala de valors pot variar d’individu a individu i d’una societat a una altra.
Elements Clau en el Món dels Valors
En el món dels valors es poden distingir tres elements diferents:
- El valor en si mateix: La qualitat atribuïble a persones, objectes o accions (p. ex., el bé, la bellesa).
- La valoració: El judici de valor, l’actitud de prear algun bé.
- Les persones o objectes que són valorats.
No és el mateix el valor que la valoració. De fet, hi ha debat sobre si el valor produeix la valoració, o bé si la valoració produeix el valor.
Objectivisme Axiològic
Sosté que els valors existeixen independentment del subjecte. Per exemple, un paisatge és bell perquè té els valors implícits de la bellesa. Hi ha un reconeixement objectiu que és independent del subjecte i del seu psiquisme.
Subjectivisme Axiològic
Afirma l’existència de multitud de valors i d’escales de valors. Per tant, el valor neix en l’acte de valoració. Un paisatge és bell perquè nosaltres hi introduïm aquest valor. En aquest sentit, s’ha dit que els valors no són, sinó que valen.
Llenguatge Descriptiu vs. Llenguatge Valoratiu
El llenguatge descriptiu és propi de la ciència i del coneixement, mentre que el llenguatge valoratiu és propi de l’ètica, l’estètica i l’espiritualitat.
Judicis de Fet i Judicis de Valor
- Judicis de fet: Fan referència a algun aspecte del món que és contrastable empíricament (p. ex., «Plou»). Són judicis descriptius que es poden comprovar o demostrar. Se situen en l’àmbit de l’ésser (allò que és).
- Judicis de valor: Són el reconeixement d’una qualitat o d’un valor en una persona, objecte o acció. Com a molt, es poden «mostrar» (com una obra d’art perfecta). Se situen en l’àmbit de l’haver de ser (allò que val).
La Fal·làcia Naturalista de David Hume
La distinció entre l’Ésser i l’Haver de Ser (àmbit dels fets / àmbit del valer) és crucial. Intentar deduir un judici de valor com a conclusió d’un raonament que té com a premisses només judicis de fet és cometre el que el filòsof escocès David Hume va descriure com la «Fal·làcia Naturalista».
Dilema Ètic: Llibertat i Responsabilitat
La Condemna a la Llibertat (Sartre)
Jean-Paul Sartre, a L'Existencialisme és un Humanisme, afirma que l'ésser humà està «condemnat a ser lliure». Condemnat, perquè no s'ha creat a si mateix, i tanmateix, lliure, perquè una vegada llançat al món és responsable de tot el que fa.
Exemples de Guies Morals
Davant d'aquesta llibertat, l'individu es troba amb diverses guies:
- Doctrina Cristiana: «Sigueu caritatius, estimeu el vostre proïsme, sacrifiqueu-vos pels altres, trieu el camí més estret.»
- Moral Kantiana: «No tracteu mai els altres només com a mitjans, sinó sempre també com a fins.»
L'individu hauria de triar allò que l'empeny veritablement en una certa direcció.