Valors i pluralisme: clau per a una societat justa
El que ens permet situar-nos i orientar-nos en el món és la nostra qualitat personal que és la que acull i engendra valors. Per això, formar en valors avui vol dir afavorir una experiència de creixement personal en qualitat humana.
La pregunta clau no és quin valors s’han de transmetre sinó com s’aprenen els valors. Hem d’evitar transmetre processos de creixement i maduració. Aquests no poden ser tan sols de socialització, sinó que han de ser també de personalització.
Més que crisi de valors hi ha pluralització dels valors. El pluralisme consisteix en un fet que s’ha convertit en valor, valor suprem que ordena la diversitat de valors. El valor del pluralisme és el valor que podem compartir quan reconeixem que no compartim o no estem obligats a compartir tots els valors substantius. Per això, el pluralisme posa també a prova la nostra autenticitat, la qualitat de valors triats i la qualitat dels subjectes que els formulen, és a dir, posa a provar la qualitat del nostre projecte de vida.
Podem evitar fer front al pluralisme en els valors per mitjà de succedanis: pragmatisme, cinisme (tot està bé) i el fonamentalisme (extrems radicals).
Per tant ser una persona moralment educada en una societat pluralista serà tenir en compte la integració, viscuda entre la formació de la personalitat; la capacitat d’aprendre, socialitzar-se i de relacionar-se; el desenvolupament de la sensibilitat; la capacitat de comprendre l’existència; l’obertura a la dimensió reflexiva i contemplativa i la disponiilitat al silenci i l’arrelament interior.
Viure és arriscar-se a donar forma a alguna possibilitat.
“Pensar en els deures i admirar-se de l’humà”: La declaració universal dels drets humans. Avui dia, encara que ha hagut molta lluita en la història, les violacions de la dignitat de la persona humana no són fets ni aïllats ni excepcionals.
Els que volem drets humans, ens comprometem per una societat humana justa, lliure i solidària. Tenim la impressió que ja estem fent camí però aquest és molt llarg i hi ha molt a fer en tots els àmbits. Els canvis depenen de la consciència de les persones.
Tots plegats ens creiem en possessió d’uns drets que han de ser respectats i satisfets, però actuem i pensem més en funciona de la idea dels drets que tenim que no pas de la responsabilitat. És més fonamental la responsabilitat que el dret.
Com més l’home s’admiri de ‘home, més se li farà avinent la seva dignitat, el mereixement d’un tracte, d’uns drets, d’un sentit. Admirar-se davant del rostre humà voldrà dir escoltar, ajudar, romandre lligat (sense cadenes) a la seva dignitat.