La variació lingüística: idiolectes, dialectes i registres

Altres llengües estrangeres3,29 KB

1. La variació lingüística: els idiolectes

Una llengua és un codi format per un conjunt de recursos verbals. Els idiolectes són varietats lingüístiques de caràcter individual; cada individu té la seva manera de parlar.

2. Els dialectes

Un dialecte és una varietat d'una llengua parlada en una certa àrea geogràfica. També pot ser l'evolució d'un idioma anterior, és a dir, una varietat d'un col·lectiu de parlants.

Tipus de varietatDescripcióObservacions
Varietats geogràfiques (dialectes)Són els parlars associats a les diferents col·lectivitats geogràfiques. En la llengua catalana se'n diferencien 6 grans dialectes:
  • Bloc oriental: septentrional, central, balear, alguerès.
  • Bloc occidental: nord-occidental, valencià.
El català no presenta una diversificació interna gaire acusada des del punt de vista de la variació geogràfica.
Varietats socialsSón els usos lingüístics associats als diferents grups socioculturals. Es poden distingir variants altes o baixes; en contextos vulgars es poden utilitzar certs usos lingüístics anomenats argots.En el català es poden identificar dialectes socials.
Varietats històriquesEs divideixen en 3 grans etapes:
  • Medieval: Ramon Llull, Muntaner, Ferrer Martorell.
  • Època moderna: Cristòfor Despuig, Baró de Maldà.
  • Segle XIX: Jacint Verdaguer, Pitarra.
L'anàlisi històrica d'una llengua permet documentar l'arcaïsme.

3. Els registres

La situació comunicativa depèn dels participants, la relació entre ells, l'objecte de la comunicació, el propòsit, i el lloc i la manera com es realitza. Les varietats funcionals o registres són les varietats lingüístiques associades a la situació comunicativa.

4. Varietat estàndard

És una supravarietat lingüística regulada per un codi, promoguda pel sistema educatiu i els mitjans de comunicació. Té quatre funcions:

  • a) Norma general i model.
  • b) Garantir l'intercomunicació.
  • c) Noció de llengua unitària.
  • d) Lleialtat lingüística.

Factors que condicionen el registre

L'especialització temàticaGrau d'especialització alt (terminologia específica) o baix (expressions genèriques).
El lloc i el canalLloc on es troben i canal de transmissió utilitzat.
Els participantsLa relació entre els participants condiciona l'ús lingüístic (grau de formalitat).
El propòsitPot ser per entretenir, informar, ensenyar, etc.

Descarregar

PDF Word HTML