Varietats lingüístiques i coherència textual: Guia completa

Variació diastràtica

És la variació condicionada pel nivell social, cultural i professional assolit pel parlant.

Trets principals

• Classe social
• Nivell cultural
• Sexe
• Generació
• Grup ètnic

Argots

Són varietats lingüístiques pròpies d'un grup d'usuaris que presenten mots o expressions que identifiquen aquest grup com a col·lectiu social. Tenen una voluntat secreta i la necessitat de vincular-se a un grup.

Tipus: argot escolar, juvenil i professional.

Tecnolectes

Són una varietat de la llengua natural que integra elements simbòlics i gràfics en el seu codi lingüístic. Tenen una voluntat de comunicació entre professionals i un caràcter objectiu i impersonal.

Díxi

És el mecanisme lingüístic que permet fer presents en el text els elements de l'enunciació i que només es pot interpretar per referència directa a aquests elements.

Tipus de díxi

• Espacial: es refereix a l'espai en què s'esdevé la comunicació.
• Temporal: fa referència al temps en què es desenvolupa l'enunciació.
• Personal: és la que comprèn les marques referides a l'emissor i al receptor de l'enunciació.

Variació diatòpica

És la variació que depèn de la procedència geogràfica del parlant.

Coherència semàntica

Està basada en la selecció i l'organització de la informació que es desenvolupa, sempre present en l'estructura textual.

Regles de coherència

• Repetició: repeteix determinats elements lèxics relacionats amb el tema.
• Progressió: afegeix informació nova a la coneguda.
• No contradicció i relació.

Isotopia

És la repetició d'un significat al llarg d'un text; els anomenats camps semàntics ens donen informació sobre les isotopies d'un text.

El tema

És la idea principal, el significat global d'un text.

El català: distribució geogràfica

El català es parla a:

• Andorra: on és la llengua pròpia i únic idioma oficial.
• Espanya:
  • Catalunya: on és la llengua pròpia i cooficial juntament amb el castellà i l'occità.
  • Comunitat Valenciana: on és la llengua pròpia i on es parla la varietat dialectal anomenada oficialment i genèricament valencià, però varia segons el territori (Castelló o Alacant).
  • Múrcia: es parla un poc de valencià a El Carxe, però no és la llengua oficial.
• França: al Rosselló i la Cerdanya.
• Itàlia: a la ciutat de l'Alguer.