Varietats lingüístiques i processos de normalització

Variació Lingüística

La variació diacrònica o temporal és la variació de la llengua al llarg del temps, no es parlava igual en el segle XV que en el segle XX.

Variació diatòpica o geogràfica

És la variació del lloc d'on prové el parlant, no parla igual una persona d'Alcoi que de Castelló.

Variació diastràstica o social

És la variació dels diferents grups socials, si és urbà o rural, classe social...

Variació diafàsica o funcional

És la variació de la situació comunicativa en cada parlant, l'emissor, canal, tema, receptors...

Dialectes

Dialectes consecutius i constitutius: els dialectes constitutius són els dialectes catalans formats per l'evolució del llatí vulgar, i els dialectes consecutius són els dialectes originats als territoris incorporats a la corona catalanoaragonesa en l'època de la reconquesta i de l'expansió mediterrània entre els segles XII i XIV.

Dialectes orientals

En el català central: es caracteritza per la desinència en -o, en la 1a persona del singular del present de l'indicatiu. I en el balear va haver-hi una desinència en 1a persona del singular del present de l'indicatiu, desinències -am i -au per a la 1a conjugació.

Dialectes occidentals

En el nord-occidental és la desinència -o per a la 1a persona del singular del present de l'indicatiu, l'ús de l'article masculí i l'ús de les formes plenes dels pronoms febles. En valencià la desinència -e per a la 1a persona del singular del present de l'indicatiu, l'ús de l'article determinat i els noms de persona no solen anar introduïts per l'article personal.

Varietats socials

Són anomenades sociolectes, són les diverses formes que pren una llengua en funció del grup social, hi ha diferents sociolectes: L'entorn; hi ha diferències en l'ús de la llengua entre entorns rurals i urbans, L'edat; la llengua de la gent gran sol ser diferent a la llengua jove, La professió; cada professió té un camp lèxic i semàntic, nivell cultural; les persones amb nivell cultural baix es caracteritzen per vulgarismes o expressions incorrectes i les persones amb nivell de cultura alt predomina l'ús culte de la llengua.

Varietat funcional

Són anomenades registres que depenen de la funció social de la llengua, hi ha dos tipus de registre, el formal i informal.

Registre Formal

És el col·loquial; expressivitat (metàfores, comparacions), entonació, lèxic repetitiu, ús de barbarismes, frases fetes, llenguatge connotatiu, sintaxi simple, oracions enunciatives, interrogatives i exclamatives, tics lingüístics i registre vulgar.

Registre Informal

És el cientificotècnic, fonamentalment escrit, lèxic precís, neologismes i tecnicismes, sintaxi amb oracions enunciatives, objectiu i impersonal, abreviacions, símbols, xifres...

Literari

Funció poètica, frases fetes, refranys, vulgarismes i barbarismes amb l'ús de paraules cultes, tecnicismes o neologismes, oracions enunciatives, interrogatives, exclamatives, figures retòriques i llenguatge ambigu, connotatiu, subjectiu.

L'estandard

És un model de llengua que tothom podem utilitzar, és el bàsic.

Normalització

Consisteix a elaborar i aplicar un seguit de normes amb la intenció de recuperar àmbits d'ús i guanyar parlants nous, és un procés que trobem en una comunitat que s'adona que el seu idioma està en retrocés o en perill d'extinció a causa de la llengua dominant.

Normativització

És el procés d'elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals, lèxiques, perquè una llengua tingui establerta una forma correcta i general, que s'acostuma a anomenar normativa.