Constituents de l'oració i classes de verbs: transitius, intransitius i perífrasis

Resum

Aquest apunt repassa els constituents de l'oració, com el subjecte i els tipus de predicat, i explica les classes de verbs: transitius, transitius reflexius, intransitius i atributius o copulatius. També tracta l'ús dels verbs ser, haver-hi i estar amb expressions de lloc i presenta les perífrasis verbals més habituals amb el seu significat.

Punts clau

El subjecte concorda en persona i en nombre amb el verb del predicat.
El predicat nominal està format per un verb atributiu (ser, estar o semblar) i un complement atributiu (CAtr).
Els verbs transitius exigeixen normalment un complement directe (CD) perquè l'oració tingui sentit complet.
Els verbs intransitius no admeten complement directe, però poden portar altres complements.
El verb ser expressa la localització simple, haver-hi expressa presència i estar expressa permanència en un lloc durant un temps.
Les perífrasis verbals estan formades per un verb auxiliar i un verb en infinitiu, gerundi o participi, i expressen idees com l'obligació, la probabilitat o la duració.

Posa't a prova

UNITAT 2

1. Els constituents de l'oració

1.1. Identificació del subjecte de l'oració

el sintagma nominal subjecte concorda en persona ( primera, segona, tercera )

i en nombre ( singular o plural ) amb el verb del predicat

1.2. Classes de predicat

Predicat nominal: predicat format per un verb atributiu o copulatiu ( ser, estar o semblar )

i un complement atributiu ( CAtr )

Predicat verbal: predicat format per un verb predicatiu ( treballar, créixer, queixar-se...)

i els seus complements.

1.3. Classes de verbs

verbs transitius : verbs que normalment exigeixen un complement directe ( CD ) perquè l'oració tingui un sentit complet.

verbs transitius reflexius : verbs que expressen una acció que recau en el mateis subjecte que la produeix.

verbs intransitius : verbs que no admeten complement directe ( CD ) ; poden dur altres complements.

Alguns exigeixen un complement de règim introduït per una preposició determinada.

verbs atributius o copulatius : verbs que exigeixen un complement atributiu.

1.4. Els verbs ser, haver-hi i estar amb expressions de lloc

Ser: El verb ser ( o ser-hi ) expressa la simple localització d'una persona o d'una cosa ( on es torba )

Haver-hi: El verb haver-hi també expressa la presència d'una persona o d'una cosa en un lloc.

Estar: El verb estar ( o estra-se ) expressa la permanència en un lloc durant temps.

1.5.Les perífrasis verbals

Són construccions que expresen una idea determinada.

Estan formades per un verb auxiliar ( haver, deure,poder,etc...)

i un verb en infinitiu, gerundi o participi,

en alguns casos units per una preposició ( de,a...)

Idea verbal	Formes
1. Perífrasi d'obilació	haver de + infinitiu haver-se de + infinitiu
2. Perífrasi de probabilitat	deure + infinituiu
3. Perífrasi de imminència	estar a punt de + infinitiu
4. Perífrasi de possibilitat	poder + infinitiu
5. Perífrasi de duració	estar + gerundi anar + gerundi

Preguntes freqüents

Quina diferència hi ha entre un verb transitiu i un d'intransitiu?

Els verbs transitius normalment exigeixen un complement directe (CD) per tenir sentit complet. Els verbs intransitius no admeten complement directe, tot i que poden portar altres complements.

Quina és la diferència entre ser, haver-hi i estar amb expressions de lloc?

Ser (o ser-hi) expressa la simple localització d'una persona o cosa. Haver-hi indica la presència d'una persona o cosa en un lloc, i estar expressa la permanència en un lloc durant un temps.

Què són les perífrasis verbals?

Són construccions formades per un verb auxiliar (haver, deure, poder...) i un verb en infinitiu, gerundi o participi, de vegades units per una preposició, que expressen una idea concreta.